02 de desembre 2005

Dia trist

Ahir dia 1 de desembre va fer 7 anys que el pare va "decidir" marxar d'aquest món. Estava malalt fins a tal punt que es pensava que qualsevol petit problema era culpa seva. Segurament, i de manera absolutament irracional, va poder pensar que si ell desapareixia tot s'arreglaria miraculosament, com si fos un punt d'infelxió. Doncs no, amics. La seva absència segueix provocant-me dolor, tristor, nostàlgia, impotència, ràbia i, puntualment, desconsol. Per injusta, innecessària i molt prematura. De tota manera, hem d'anar assumint la vida com ve, no hi ha més. Però quan veig els meus nebots penso que és una llàstima que no puguin gaudir avui d'un avi Ramon alliberat de les seves preocupacions diàries pel futur, la feina, etc. És una llàstima que no puguin gaudir del seu enginy, la seva empenta, la seva implicació social i cultural amb Catalunya, el seu barcelonisme, el seu gust per les coses ben fetes i, per què no, de les seves batallites amb més pa que formatge, per què no dir-ho!... S'hauran de conformar amb el que encertem a explicar-los la família i qui el va poder conèixer i estimar.

8 Comments:

At divendres, 02 de desembre, 2005, Anonymous Anònim said...

Estimat Guillem,

Per mi, des del dia 7 de gener d'enguany és un dia trist, doncs és molt l’enyor que sento des del desenllaç del meu Pare.

Molta gent pensa que per mi ha estat un alliberament, és cert perquè no dir-ho, però també és veritat, que han estat moltes les estones de tendresa, amor, tristor, tolerància,etc. que hem viscut l’un amb l’atre i se’m fa molt dur i trist viure el dia dia sense la seva companyia i el seu acaronament.

Ara bé, em queda un consol i és que cada dia em poso el llit i dormo a gust i tranquil•la, ja que vaig fer-ho tan be com sabia i abans d’aclucar els ulls dic:

“PARE T’ENYORO”
“PARE T'ESTIMO”

Imma
02/12/2005

 
At divendres, 02 de desembre, 2005, Blogger Charlie said...

Tema complicat per opinar per la banda de qui no ha passat per això.
Per tant, no opinaré perquè seria divagar inútilment.

Simplement donar-te molts ànims i desitjar-te que cada 1 de desembre que arribi a partir d'ara, el passis amb menys tristesa i amb més alegria de recordar tots els bons moments passats amb ell.

 
At divendres, 02 de desembre, 2005, Blogger Unknown said...

Moltes gràcies Imma per les paraules i per l'exemple que la família Joseph oferiu gratis als que us coneixem. Intentaré seguir-lo i implantar-lo a la família Prats.

 
At divendres, 02 de desembre, 2005, Blogger Unknown said...

Carles,
Gràcies pels ànims! També intentaré que pesi més el seu exemple i referent que la meva tristesa (egoista) per la seva absència!
Una abraçada pel més gran dels meucs!

:-D

I gràcies als 2 per escriure!

 
At divendres, 02 de desembre, 2005, Blogger Mikel said...

Aixo de perdre a algu sempre fa mal i el topic diu que es llei de vida , pero hi ha cops que la vida es masa injusta.
Anims!

 
At divendres, 02 de desembre, 2005, Anonymous Anònim said...

joder guillem, m'has arribat al cor, molts ànims!!!!

 
At dissabte, 03 de desembre, 2005, Anonymous Anònim said...

Uf, Guillem, jo em pensava que això dels Blogs servia per riure o per indignar-se, però veig que també serveix per expressar sentiments i el teu text despren una sensibilitat especial que prova l'estimació que tens per l'"avi Ramon". En fi, ànims, i gràcies per compartir el què passa pel teu cap i el teu cor amb els teus amics!

http://www.fotolog.net/neiba_neiba/

 
At divendres, 09 de desembre, 2005, Blogger Unknown said...

Moltes gràcies Mikel, Santi i Òscar per escriure i per les paraules d'ànim :-)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home