Sobre el Barça (i el Chelsea)

Als culés ens ha tocat el Chelsea a l'eliminatòria de vuitens de final de la Champions League d'enguany. Fins aquí la frase no passaria de titular simple, d'obvietat manifesta per qualsevol que estigui mínimament informat de l'actualitat esportiva.

M'ha fet gràcia les diferents postures dels afeccionats culés davant la possibilitat que toqués el Chelsea abans del sorteig i un cop el tema ha esdevingut realitat. Hi ha hagut qui "volia" el Chelsea i qui no el volia veure fins la final, i si no hi havia més remei. 2 postures totalment diferents. Com que m'identifico més amb la primera, ara agafo i critico la segona.

Ara que els culés podem tornar a estar orgullosos de l'equip, ara que s'acaba de batre un rècord que feia 50 anys que estava vigent, ara que tenim els millors jugadors, si més no, en tenim molts dels més valorats a nivell mundial, ara que tornem a jugar un futbol que fins i tot als camps contraris es reconeix...; de què o de qui hem de tenir por??? I a sant de què??? No voldria que s'interpretés en les meves paraules un excés de triomfalisme o d'eufòria, ni molt menys, ni de falta de respecte pel rival (que em sembla francamentun rival temible), però també em sembla important destacar que ens trobem davant d'un dels millors Barça de la història. I està bé ser-ne conscient i valorar-ho, home! En general tinc la impressió que l'afeccionat culé, soci o no soci, és "genèticament" pessimista i depressiu. Quan les coses van bé, en comptes de gaudir-ne, el que fa és gastar el temps pensant en quan s'acabarà la ratxa i tornaran mals temps i llavors deixarà anar aquella frase tan cèl·lebre de "...ja t'ho deia jo, ja es veia a venir..." Un pèl malaltissa, la postura, no trobeu?

En realitat, em sembla que aquestes actituds són força representatives del poble català, tan acostumat a rebre pals i seguir com si res, que no es pot arribar a creure que la felicitat existeixi...I molt menys que pugui mantenir-se constant! No és que pretengui barrejar futbol amb política ni res semblant, eh? Simplement penso que els estereotips que existeixen per definir els pobles, en molts casos són força certs. I els catalans, i els culés com a subconjunt, som força derrotistes, victimistes, porucs i espantadissos.

Jo penso que actualment a Europa qui fa més por és el Barça. I més jugant la tornada al Camp Nou, on ja l'any passat els "grans" d'Europa (Milan i Chelsea) es van tancar a defensar com si fossin un equip espanyol de mitja taula. El Barça és un tros d'equip que porta 2 anys jugant junt, que ja ha guanyat una lliga i que porta camí de guanyar molts més títols. Per qualitat, per conjunció, per joc, per tècnica, per recursos, per plantilla...i per entrenador! Que sembla que ningú se'n recordi, del "bo" de Rijkaard, que diria en Lluís Canut.

Confiem-hi, doncs! Ànims! I després del Chelsea, vull el Madrid!!! Aquest any és el moment de tornar-los a aquests 2 equips les darreres eliminacions de la Champions!!!