Polèmica

A la Polonish s'ha comentat aquest matí l'aparició d'en Josep Lluís Carod-Rovira al programa 'Tengo 1 pregunta para usted' emès ahir a la nit a TVE, la seva. Si seguiu l'enllaç, no us perdeu els comentaris del personal un pèl més avall del video. Indignen, però fins a cert punt perquè ja hi estem acostumats.

Doncs bé, estava a punt de participar dels comentaris sobre l'afer que es debatia a la Polonish tot redactant (i encenent-me per moments) en resposta a una intervenció indignadíssima del Sr. Ò quan m'he adonat que més que respondre havia de caure un nou post. I heu-lo aquí.

A mi, en general i sobre la polèmica per excel·lència d'aquesta península tan Ibèrica, el que em fot més gràcia és com se’ls omple la boca amb la paraula España i com parlen d’España en èpoques com el descobriment d’Amèrica, per exemple, quan España ni tan sols existia, en tot cas existia la corona de Castella i Aragó, segons sempre m’han explicat, juntament a d'altres regnes. Si us fixeu amb la imatge del mapa entre sorprèn i fa riure que aparegui la corona aragonesa i no la catalano-aragonesa, no? 'Algún historiador en la sala?'. En tot cas, la configuració del que a nivell internacional es coneix com l'España actual, de fet, diria que no arriba ni als 300 anys.

I em trenco de riure quan el Rajoy i companyia parlen de la nación española. Crec que confonen el terme nació amb el terme país o estat, que per mi són sinònims a la pràctica. Una nació seria Castella, a tot estirar, Catalunya, Euskadi i Galícia... si m'apureu, històricament potser Navarra... la resta no crec que es puguin considerar una nació. És com si Anglaterra (nació) anés proclamant la nació anglesa incloent altres nacions perquè si, com els escocesos, gal·lesos, irlandesos, etc. El país o estat és Regne Unit, no Anglaterra, i dins del Regne Unit hi coexisteixen diferents nacions, jo ho entenc així, estic equivocat?

Una nació la conformen els habitants d’una determinada zona que se senten units per un ‘sentiment’ col·lectiu de pertinença, una consciència d’identitat compartida, no sé si m’explico. Un estat o un país no deixa de ser una manera administrativa d’organitzar-se, a grans trets, i o bé pot ‘acollir’ (fins i tot en contra de la seva voluntat) diferents nacions o bé pot coincidir en que estat-país i nació siguin tot en un. Dit d'una altra manera, en el terme nació hi intervenen qüestions diguem-ne 'emocionals' i al terme país i/o estat hi intervenen qüestions més 'objectives' i/o 'sòciopolítiques', no trobeu? Encara que és cert que per molta gent el sentit de pertinença a un país és tan o més fort que els que el senten envers una nació; potser es tractarà d'un d'aquests casos en que coincideixen país i nació?

Que quedi molt clar que parlo des de la ignorància tècnica (història, geografia política, lingüística etc.) i només expresso una opinió o teoria personal que, tot sigui dit, em permet afirmar que Catalunya és una nació, hehehehehehe. I em quedo tan ample (perdoneu els puristes).