Ja sóc aquí!!!

Hola, sóc l'Oriol!!! Vaig néixer el passat 11 de maig a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Com que el ginecòleg feia setmanes que s'entossudia en que venia amb menys pes del que seria desitjable, per bé que dins la normalitat, al final van programar el meu naixement uns dies abans de complir les 40 setmanes dins la mama, tant bé com jo hi estava...

Així que el dia 11 a quarts de 9 del matí ja van xutar la mama amb oxitocina per accelerar la meva arribada i mentre ella anava fent encreuats i el pare fullejava el 'Mundu' (el dia anterior s'acabava de produir la derrota al camp del Getafe...), les contraccions sovintejaven cada cop amb més freqüència; la mateixa amb que a mi se m'anava 'apepinant' la closca, ja ho veus! Al cap d'unes hores a la mama li van posar l'epidural tot i que fins el moment havia aguantat molt bé els dolors i llavors ja va passar a fer els sudokus amb la calma perquè la dilatació s'anava produint molt lentament.

Al cap de 7 hores llargues de dilatació, encreuats i sudokus, el ginecòleg es va adonar que allò anava molt a poc a poc i va decidir treure'm per la porta gran com els toreros. Així que se'm van endur amb la mama a un quiròfan mentre el pare es canviava i es posava aquella roba tan cutre per poder-hi entrar després, amb uns pantalons com 5 talles més grans que se'ls va lligar com va poder.

I per fi, al cap d'una estoneta, el pare ja em va sentir plorar des de la sala de dilatació i és que al quiròfan hi feia molta rasca comparat amb la panxa de la mama. El pare va entrar i me'l vaig quedar mirant perquè em feia gràcia la cara de panoli que feia mentre em donava la mà i jo li apretava. Ens van deixar passar un momentet a fer-li un petó a la mama que tremolava com una fulla, pobreta, pels efectes de l'anestèsia.

Un parell d'hores més tard ja érem tots 3 sans i sense estalvis a l'habitació 1622 de maternitat, on vam estar 5 dies en el decurs dels quals ja vaig anar coneixent la família, els amics dels pares (el padrí Curull i la padrina Lourdes m'han fet soci del Barça!!!), etc., tots molt macos i molt atents. Ahir al migdia ja vaig conèixer el que serà casa meva molt de temps (com no baixin els preus o pugin els sous...) i aquest matí fins i tot hem anat tots 3 a registrar-me.

Em dic Oriol Prats i Cuyàs, vaig néixer l'11 de maig de 2007, 30 anys exactes després que el meu oncle Nanas; vaig pesar 3,210 grams (visca el ginecòleg!!!!!!) i vaig mesurar 48cm. Encantat de ser aquí amb tots vosaltres.