16 d’abril 2008

Desatenció Precoç

A continuació hi trobareu una carta al director que els han publicat a La Vanguardia als bons amics Jordi i Montse. Ni que sigui des d'aquesta humil 'tribuneta', com a més gent arribin aquestes coses, molt millor. Una abraçada 'de continuació' (com la llet) pel Jordi, la Montse, la Júlia i en Martí.

Desatenció precoç

"El nostre fill Martí pateix una discapacitat i rep atenció al CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) del Passeig de Sant Joan a Barcelona des dels tres mesos de vida. Ara té dos anys i mig i en continua rebent. O més aviat hauríem de dir que en continuava rebent, perquè des de fa un mes llarg la professional que l'atenia està de baixa, volem deixar ben clar que de manera absolutament justificada, a causa d"una greu malaltia i una intervenció quirúrgica de la qual desitgem es recuperi completament.

Però des d'aleshores el CDIAP no disposa de ningú que la substitueixi i es faci càrrec dels nens i nenes que ella atenia. Lògicament, abans d'escriure cap carta als diaris, ens posàrem en contacte amb ells per expressar la nostra disconformitat i demanar una explicació i, el que és més important, una solució. Ens van dir que no hi havia cap incorporació prevista com a mínim en les properes dues setmanes i que presentéssim una queixa al Departament d'Acció Social i Ciutadania. Hem rebut un mail d"aquest Departament comunicant-nos que han rebut la queixa i que ens "donaran resposta tan aviat com els sigui possible" (sic).Ens agradaria que s'entengués que estem parlant de nens i nenes amb unes necessitats especials, que ningú porta el seu fill a un CDIAP per gust, més aviat tot el contrari, i pensem que qualsevol govern, però molt especialment un que s'autoqualifica de progressista, hauria de tenir mecanismes per a resoldre aquests casos amb una especial cura i diligència.

Ja sabem que en Martí ni arribarà ni deixarà d'arribar més lluny o més a prop per unes setmanes més o menys d'atenció, però senyors, les formes també són importants. I en aquests temes, especialment importants.I no volem acabar aquest escrit sense agrair a tot el personal del CDIAP del Passeig de Sant Joan de Barcelona la tasca que fan amb el nostre fill, la cura que sempre n"han tingut i l'atenció amb què sempre ens han tractat. A ells no se’ls pot demanar més."


Jordi Felius i Montse Vilela (Barcelona)

5 Comments:

At dijous, 17 d’abril, 2008, Blogger Vicky said...

Aquestes coses em treuen de pullaguera, es una altre injusticia més del nostre sistema, es incomprensible. Desde aqui us dono la meva força.

 
At dilluns, 21 d’abril, 2008, Blogger Charlie Hi-Hat said...

Quina vergonya.

 
At dimarts, 22 d’abril, 2008, Blogger Mikel said...

doncs no ho entenc...

 
At dimarts, 22 d’abril, 2008, Blogger Mep said...

Ei Vicky, gràcies per la força i per la visita!

Charlie, una vergonya de les bones, indefensió, impotència, blablablabla...

Mikel, jo tampoc ho entenc.

 
At dimecres, 14 de maig, 2008, Blogger Sinblancaporelmundo said...

Tengo una foto de Laporta a punto de irse de patas para abajo:

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/05/14/laporta-a-puntisimo-de/

 

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home