Les 7 diferències
L'Oriol (a l'esquerra) i en Pau (a la dreta), compartint una estoneta de joc i descans al llit de viatge que tenim instal·lat al menjador de casa (gràcies als Solsona-Joseph).
El títol del post no pretén proposar cap joc de trobar les 7 diferències entre en Pau i l'Oriol, que si ens basem en la foto són òbvies, d'altra banda. Només pretén fer una reflexió senzilla i modesta sobre com determina néixer al si d'una família o d'una altra; en contra dels paradigmes dels neoliberalistes que proclamen que tots tenim les mateixes oportunitats i que tot és fruit de l'esforç, i blablabla. No és veritat. O si més no, no és veritat al 100%.
Si que és veritat que l'esforç dona fruit, però també és veritat que l'entorn de socialització d'un petit predisposa bastant el seu futur. Si els pares tenen formació superior, probablement t'encaminaran a formar-te, si els pares et peguen, probablement pegaràs els teus fills. Només són 2 exemples, res més, i només per contradir segons quines tesis.
En Pau té 2 mesos i no sap qui és el seu pare, i de fet no en coneix ni l'olor ni la veu. Potser no arribarà a conèixer-lo mai, el van detenir sense papers poc abans que ell nasqués i el van repatriar, i sembla que un cop a Bolívia ha 'refet' la seva vida 'encarregant' un altre Pau... En Pau potser no n'és conscient, però la seva mare està passant moltes dificultats per disposar d'un lloc on dormir sols i tranquils tots dos; la mare d'en Pau té el permís de treball 'marcat' només (i per 1 any) per fer tasques domèstiques i això dificulta el progrés en tranquil·litat i en recursos i directament obstaculitza assolir un contracte a empreses amb altres perfils professionals pels quals ella està sobradament capacitada. En Pau té la nacionalitat espanyola però probablement en uns mesos les dificultats el portaran amb la seva mare a Bolívia, on intentaran aixecar el cap enmig de la crisi que sembla que està instal·lada en aquell país. No sabem si en Pau tindrà l'oportunitat d'estudiar allà a Bolívia i fugir de la incertesa com a paràsit instal·lat a la teva vida.
Però no es tracta de veure-ho tot de color negre, tant l'Oriol com en Pau tenen també moltes coses en comú. Una mare que es desviu per ells, colors i moviments que criden la seva atenció, moltes hores de son al dia, llet que els alimenta, i en resposta a la veu, el to i la manyaga, un somriure. Com el que ens regala en Pau a la fotografia.
posted by Unknown @ dilluns, de setembre 03, 2007
9 comments
Hola Noi, veig que tot va bé i l'Oriol s'assembla molt al Pare :-PP
Sobre el post no sé que més dir-te. El món és injust...si i no veiem ni una infima part. Qué podem fer? posar el nostre granet de sorra. Perquè no adoptar-ne un? És una decissió admirable.
interesant post , pero aixo no implica que si en Pau es una persona amb inquietuds emprenedoras acabi refent-se i fent coses al seu pais o aqui.
No será pas el primer ni l´ultim que comença desde el mes avall i arriva molt amunt. ;-)
Hola Joan Manel!Tot va bé i diuen que l'Oriol es retira a mi, però t'asseguro que segons l'expressió és clavat a sa mare! Respecte la injustícia del món un bon amic em comentava que no podem pretendre salvar el món i és veritat, però si el tren passa pel costat... potser s'ha de passar a l'acció, d'una manera o d'una altra!
Adoptar una criatura em sembla un acte d'amor molt gran, i una decisió molt difícil que cal madurar molt! Suposo!
Mikel, gràcies per la visita! Per descomptat l'origen no determina, d'acord, només defenso fermament que predisposa. Difícilment en Pau si no té un referent proper emprenedor tindrà la inquietud d'emprendre res; dic difícilment i no irreversiblement. D'irreversible, per ara, només hi ha la mort :-D I admet que avui en dia, que arribin a dalt de tot partint d'abaix de tot... mmmmmmmmm... només em venen al cap noms de futbolistes! ;)
Estem d'acord que en Pau hi té molt a dir, i tant de bo que així sigui! I més que refer-se, que pugui fer-se! ;-)
M'ha emocionat molt el teu escrit. Si necessiteu un cop de mà en el que sigui, ja saps que podeu comptar amb mi.
Hola rosamaria! Potser he utilitzat un estil massa 'eldiariodepatricia' però no he dit cap mentida! :-D
Sabem que podem comptar amb tu, gràcies!
Hola Guill,
Jo no hi veig cap diferència, només veig a dues preciositats de criatures.
PD si el nen té la nacionalitat espanyola, es pot demanar un reagrupament familiar.
Mikel, com em vas dir per mail respecte d'una altra cosa, "així m´agrada , you live in hope".
Un post molt xulo i molt cru.
Ignasi, si que hi ha diferències, si. Em temo que el reagrupament familiar fora possible si els pares estiguessin casats, i a més al pare el van 'repatriar' després de detenir-lo, no sé si pot tornar a entrar al país un cop expulsat, em sembla que no.
Ei Gal, gràcies per la visita. Cru, com la vida mateixa ;-)