05 de desembre 2006

...And the winner is...


Bé, ahir vam tornar a anar al ginecòleg, aquest cop a l’Hospital General de Catalunya, que és on hem decidit que tindrem el pesoleque. Havíem pensat en Barcelona, però vivint a Sabadell ens queda més a prop i a més, cada cop em sembla més complicat entrar i sortir en cotxe de Barcelona... No fa pas massa vaig trigar una hora per anar de Barcelona a Sabadell i una altra per anar de Sabadell a la Monumental que, com aquell que diu, està ben bé a l’entrada de Barcelona per la Gran Via. Ja fa temps que vinc dient que Barcelona és una merda. N’hauré de fer un post, d’això.

En tot cas el que ens ocupa, la visita d’ahir. Ens n’han parlat molt bé de l’Hospital General i la veritat és que el ginecòleg que ens va atendre, essent seriot, va estar prou correcte. Ens va explicar alguna anècdota que Déu n’hi do, com la d’un paio que tenint la dona a punt de parir a l’hospital el van engegar a buscar no se què i al tiu, ‘ni corto ni perezoso’, no se li acut res més que anar-se’n a veure el Barça-Madrid... juasjuasjuasjuas! Quin element! Jo sóc molt culé i futbolero, però tant (que ningú s’espanti!) no.

Però, “hablando de ramas”, centrem-nos en la visita! Finalment, després de prendre la tensió i del control del pes, va arribar l’esperadíssima ecografia. El pesoleque, com l’hem anomenat fins ara, no tenia ganes de ser observat. Fins ara, quan l’havíem vist estava panxa enlaire però ahir semblava estar de boca terrosa però com si anés a fer una tombarella (un capgirell, que en diuen a l’Empordà) i va costar una mica poder-lo veure bé. Al cap d’una estoneta el ginecòleg va i diu “Voleu saber-ne el sexe???” i li contestem “Si!” i diu “Bé, doncs és... un nen, això són els testicles i això el penis”, aclariment que era absolutament necessari perquè si ens hagués dit “..això és el pàncrees i això l’aorta...”, jo m’ho hagués cregut “a pies juntillas”. Digueu-me curt de vista (tu no, Charlie, que ens coneixem!)

En aquell moment se’m va escapar un “bien!”perquè em feia més il·lusió que fos nen que nena, però després vaig pensar que el “bien!”, admeto que un pèl improcedent en la forma, si hagués estat nena també hauria estat vàlid. L’important, com sempre, és que tot va bé i que la Mireia està perfecta, como no!!

En fi, misteri desvetllat, incògnita resolta, sorpresa anunciada!!! Ara vindrà el pitjor, la guerra dels noms... :-D

19 Comments:

At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

juasjuasjuasjuasjuas molt béeeeeeeeee!!! Me n'alegro molt! ja som dos que tenim el que voliem!!!
(jo no vaig exterioritzar el "Bien!" però t'asseguro que el vaig fer per dins. De fet, em sembla que vaig tancar el puny i tot).

Ah, i pels noms, voto Marc. Tot i que, si el nostre segon és nen, li penso posar així. Ja t'aviso amb temps perquè després no em diguis que sóc un copión :P

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Ei Felicitats Guill
i tb felicitats a la Mireia.

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Molt bona tarda, però que molt i molt bona!!!!!!! Aaaaaaaaai, sí!!!! i mira que olfacte... el que es diu olfacte no em falta, no! però jo era dels que pensava que seria una nena i que faria que els futurs pares, el nostre amic Guillem i la nostra amiga Mireia Cuyasita generessin més baves que un llanega a punt de ser collida! (és que ahir vaig veure caçadors de bolets, sóc un pixapí, i no m'hi podia contenir! perdoneu!)

Doncs moltes, moltes, moltes, moltes i mmmmoltes felicitats des del copadrinatge d'aquest casori que ja dóna fruit!!!!!!!!!!!!

Us estimo i us ho dic!!!!!!!!!!!
Així doncs en 'pesolec' ja masculí, aviat canviarà de nom!!!! Mmmmmmmmmmm... ja friso per saber el nom de pila de l'hereu dels
Prats i Cuyàs!!!!!!!!!!!!!!

Us he dit que us estimo molt???? Aaaah! sí!!!! perdoneu la meva demència...! jejejejejeje

Curull

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Ei Guillem, felicitats a tots dos!!
Quan em toqui, també m´agradaria que fos nen.

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Home! Pesoleque va bé tan per nens com per nenes no? ;)

Bé, felicitats.

Ah! I Barcelona no és una merda, el que és una merda és viure fora de Barcelona i haver-hi d'anar ¿no?

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Charlie,
Gràcies! El tema noms em temo que serà complicat perquè a mi també m'agrada molt Marc però resulta que és el nom més posat i a la Mireia no la convenç com sona Marc Prats...

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Nach,
Moltes gràcies!!!

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Estimat Curull!!!
Gràcies per postejar! T'ha costat, eh??? Des del viatge a Tailàndia que no ho feies! I triplement que ho feies!!!

Moltes gràcies per les teves felicitacions! I segueix essent un pixapí perquè sinó no series tu i et volem i necessitem autèntic! I conreua aquest jardí+hortet per poder després allargar-te en les explicacions!!!

Nosaltres també t'estimem! I t'ho diem!

I el nom... doncs ens hem d'asseure, parlar-ne, arribar a un acord i ja està! Així de fàcil :-D

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Carles,
Moltes gràcies!!! Tu també li posaries Marc???? :-P

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Txapulin!
Home, pesoleque ha estat la manera simpàtica d'anomenar-lo que, personalment, em sembla més tendre i carinyosa que "rata mini", sense anar més lluny (i no miro a ningú!)! :-P
Però bé, n'haurem de trobar un altre, de nom.

I respecte Barcelona, vull dir que és una merda la gentada que hi viu/s'hi belluga. La ciutat m'agrada, és la meva (hi vaig viure fins els 30) i ofereix mil i una possibilitats en tos els sentits, però trobem feina ara mateix a Girona (només per posar un exemple!) i ens n'hi anem amb els ulls tancats, per tant, en tren! :-P

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

PFFF...com si hi hagués algun nom que lligui amb "Buyreu"...

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Blogger Unknown said...

Home Charlie, amb Buyreu rima Tomeu, per exemple!
"però no, aquest cotxo no el troooob, polvets màgics jo no en teeeeeeeeenc", juasjuasjuasjuas!

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Hola Guill, estic molt contenta amb aquestes prepectives. A l'hora d'escollir un nom, mireu que soni bé amb el cognom, és important. Quan ho hàgiu decidit ja m'ho fareu saber.

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

Felicitats noi, i sobretot a la Mireia.
De noms m'agrada Marc a mi també però si es tracta de lligar amb Prats, una opció bona sería Gumersindo. Q us sembla? Gumersindo Prats sóna de puta mare!

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

jausjasjausjasjausj

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

jo crec que li podrieu posar Sayuc Starp ! Així seria un palindroooomeeeaaaa!!!

 
At dimarts, 05 de desembre, 2006, Anonymous Anònim said...

(y quedaria de un cool que te mueres, osea)

 
At dijous, 07 de desembre, 2006, Blogger Mikel said...

Ei!!!! doncs moltes felicitats... possa-li Eidur ;-P

 
At dilluns, 11 de desembre, 2006, Blogger Joan Manel said...

Eiii, ens alegrem molt que tot vagi molt bé.
Si poses Marc, millor amb "k" ;-))).
Eidur, millor que no, que s'ens posa fora de joc :-))))

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home