Personatges (I)

Us presento la meva mare, la Rosamaria Trèmols. A casa som 4 germans i 1 germana, que és la petita, qui precisament ens va enviar als germans aquesta foto, feta no fa massa a l’apartament que tenim a Llançà (Alt Empordà), poble que darrerament potser us sonarà per l’estrella Michelin que ha obtingut el restaurant Miramar.

Doncs bé, aquesta fotografia il·lustra molt bé com és la mare; una persona positiva, alegre, divertida, optimista i molt de la broma; a la foto amb posat “oriental”. Una nena gran que als seus 63 anys no ha perdut en cap moment les ganes de riure, de passar-s’ho bé, de catxondeo, de fer coses, de viatjar, etc.

Una persona que, com tothom, perquè al capdavall tots arrosseguem merda, ha hagut de passar tràngols a la vida difícils d’encaixar. Perdre el seu primer fill als 11 mesos de vida de cop i volta, i perdre el seu marit (el pare) de manera molt tràgica aviat farà 8 anys. Una persona que, amb el naixement del seu quart fill, va posar-se a treballar de mestra de música (a qui si no hem d’agrair els nostres coneixements musicals, per bé que limitadots?) fins que La Caixa va decidir tancar totes les escoles de la seva “Obra Social” (deixeu-me que rigui) i que quan arribava a casa després d’estar amb nens tot el dia, s’hi trobava els seus 5 tota sola, perquè el pare tornava gairebé sempre molt tard de treballar. Una persona que, com ella mateixa diu, no feia mai vacances (quina ironia!, un mestre dient que no fa mai vacances... caurà un post!!! :-D) perquè fer-se càrrec del funcionament familiar als estius de Llançà no deixava massa temps lliure. Això si, les seves horetes diàries de bronze a la platja eren (i encara són) sagrades!

Una persona que s’ha fet càrrec dels seus pares ja grans fins al final i que ha ajudat els fills en tot el que ha estat al seu abast, que no és poc. Un gran exemple, en definitiva; el pal de paller de la quotidianitat de la família.

Algunes persones m’han dit alguna vegada que estic emmarat, que habitualment és una expressió que porta implícita una connotació negativa, despectiva, com d’hiperdependència. Doncs si reconèixer en la teva mare un grapat de valors i actituds vitals que entens molt importants i estimar-te-la molt és estar emmarat no cal que ningú m’ho digui que ja m’ho dic jo! ;-)

En tot cas, un humil homenatge a la mare, que per cert la tenim de viatge a Vietnam i Cambodja (ves-li al darrere!), amb aquesta presentació amb una foto que, de ben segur, no li farà cap “gràcia” que hagi publicat :-P

Passa-t’ho molt bé, mare, i fins la tornada! T’estimem.