12 d’abril 2011

Els clàssics


Vagi per endavant que l'expressió clàssic per referir-se a un enfrontament Barça - Madrid no m'acaba de fer el pes, però com que s'ha posat de moda per l'impuls que li ha donat la premsa i segons quines emissores, doncs l'utilitzaré. Abans es feia sevir 'derby' que a més de fer pensar en motos, vaig creure durant molts anys que es referia a enfrontaments entre clubs d'una mateixa ciutat perquè s'utilitzava per referir-se als Barça - Espanyol, als Sevilla - Betis o als Madrid - Atlético de Madrid, per exemple.

Entrant en matèria, sóc dels que tant Barça - Madrid seguit no em fa el pes, em sembla que es desvirtua una mica la tensió i la passió que ens generen aquests partits als aficionats al futbol i seguidors d'aquests clubs (només em falta dir 'patitzants'). Sense pecar d'imprudent, és obvi que parteixo de la base que tots 2 equips es classificaran per semifinals de la Champions i per tant, s'hi trobaran.

Però primer ve el partit de Lliga de dissabte, que és el més intranscendent de tots en el sentit que no és irreversible cap dels resultats que s'hi doni, i en això coincideixen molts analistes que sento opinar a la ràdio. Fins i tot he sentit opinions de companys, amics, etc., que diuen que ells es presentarien al Bernabéu amb el Barça B per evitar targetes, lesions, etc. Doncs jo no hi estic d'acord. Per mi el que passi dissabte és molt important justament perquè donarà el tret de sortida al que vindrà i rearmarà moralment al vencedor, m'explico: Si el Barça va al Bernabéu a no desgastar-se i juga sense tensió, el Madrid ens guanyarà i bé. Quedar a 5 punts no és important, però perdre amb claredat pot provocar dubtes i rearmar moralment l'equip contrari i el periodisme cavernari que l'acompanya, i més amb les baixes importants en defensa que tenim.

Al Madrid li tenim la moral menjada a base de 3 anys de guanyar-los sempre, aquí i allà, i amb claredat, resultats escandalosos i històrics inclosos. Quan això passa, el perdedor acaba per creure inconscientment que no pot guanyar i fa front a aquests duels psicològicament en inferioritat i, com sempre té en compte el bo d'en Ricard Torquemada (el millor analista de futbol de Catalunya amb diferència, i l'únic que valora sovint els aspectes psicològics en les seves anàlisis), els que hem practicat esports d'equip sabem que l'estat psicològic individual i col·lectiu és fonamental i varia segons l'evolució dels partits. El que popularment es coneix com 'venirse arriba' no és sinó creure en les pròpies possibilitats quan t'apropes en el marcador (quan vas perdent) justament perquè has marcat i agafes col·lectivament confiança. Això explica per què durant un mateix partit el domini del joc s'alterna entre els 2 equips (excepte quan juga el Barça, hehehehe!).

Penso que al Bernabéu hi hem d'anar a puntuar, i això vol dir a guanyar si és possible, a empatar si no hi ha més remei, i a no perdre sota cap concepte. El Madrid fa unes setmanes que juga millor que no jugava i porta tota la temporada fent bons resultats en part perquè disposa de grans i molt bons jugadors, això és innegable. Però ni és un equip com ho és el Barça, ni juga a futbol com hi juga el Barça en cap dels sentits. Si mai ens havíem d'enfrontar amb el Madrid 4 vegades en 3 setmanes i en 3 competicions, quin millor moment que l'actual? Tenim l'oportunitat d'eliminar-los de la Champions (el seu gran objectiu) i tornar-los la moneda de 2002. Tenim l'ocasió de guanyar un títol deixant-los a ells sense (Copa del Rei) i tenim l'ocasió pràcticament de sentenciar la Lliga (i poder-nos centrar en la resta).

Només espero que el Barça competeixi com fins ara perquè, si ho fa, és pràcticament impossible que perdi. I rearmar al Madrid, mai, i moralment encara menys.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home