Dia 30, de BANGKOK a CHANG RAI

Ei família!
Perdoneu el meuc del Carles, que no sap el que es fa (ni el que es diu) em sembla que l’únic encert de la seva vida és ser fan (i cada cop menys) del Knopfler, jejejejejejeje! :-)

Moltes gràcies pels vostres comentaris, breus i intensos en uns casos i extensos i detallats en el cas del Curull (quina crònica, nano!!! Com veus el futbol, que bé que el veus!!!!) , les vostres ratlles ens fan molta companyia quan les llegim!! Penseu que ens connectem quan podem; el dia 30 només ens vam poder connectar mitja hora i la velocitat de connexió fa riure, la hiaputa! No em vaig indignar perquè... estic de vacances!!!! Honey Moon!!! :-) Amb prou feines vam poder respondre un email que ja havíem d’anar a sopar com uns pepes!!! I ahir 31 la connexió de l’hotel no tirava, de manera que fins avui res de res! I s'ho cobren, els malparits, no us penseu! Així doncs, encara que ja som dia 1 d’abril, farem una mica de flashback i us explicarem què vam fer el dia 30. Som-hi!

El dia 30 vam sortir de Bangkok i vam volar cap a Chang Rai, al nord del país. En arribar vam conèxier l’Air, sobrenom del guia thailandès que ens va rebre. Ens desplacem en una mena de furgo amb aire condicionat i força còmode, el guia, el conductor i nosaltres. Com que l’aeroport està a prop del Triangle d’Or, vam fer cap allà sense passar per l’hotel, però abans ens vam desviar uns kms. fins un poblat on habita una tribu originària de la Xina que es dedica a fer teixits (bosses, teles, tapissos, etc) per després baixar a la ciutat a vendre-ho al mercat nocturn. El Triangle d’Or és un punt únic, doncs es poden veure 3 països de cop; Thailàndia (que és on som), a l’esquerra al fons Birmània i passat el riu, a la dreta, Laos, que és on es va amagar “el bo” del Roldán quan es va fugar vilment... Total, que el Triangle d’Or fa referència a l’opi perquè en aquest punt s’hi feia pràcticament tot el tràfic de drogues del país. Ara, amb la pressió policial, el tràfic ha disminuït fins al 50%.

Després vam anar a dinar a l’hotel i a la tarda, com que no feia calor, el guia ens va suggerir que estaria bé fer l’excursió de remuntar el riu prevista per l’endemà al matí. Com que, de fet, tampoc teníem res millor per fer vam acceptar la proposta. Vam remuntar el riu durant una mica més d’una hora en una mena de canoa amb motor fins que vam arribar al poblat de la tribu Karen. Només baixar de la canoa el Guillem, que va pel món amb una mena de por malaltissa, es va trobar amb una paradeta on hom, si ho vol, pot fer-se una foto amb un llamp de pitó al coll... Només veure-les quasi es mareja!!!! Juasjuasjuas!!!! Però és que les males bèsties (n’hi havia 2) eren grans com per pensar-s’ho. Una d’elles tenia un diàmetre de mes d’un pam tranquil·lament!! Quenoquenoqueno!! Menys mal que no van insistir... Vam visitar el poblat perseguits per 2 nenes que insisitien sense cansar-se que els compréssim pulseretes. Quina constància! Total, que una volteta pel poblat d’una mitja horeta i altre cop a la canoa per tornar riu avall. Després vam baixar al mercat nocturn de Chang Rai, on entre altres coses, ens vam comprar unes bambes tipus “John Smith” de canya pintades amb dibuixos molt catxondos! J
Tot seguit vam tornar cap a l’hotel perquè a les 21.00 havíem de sopar, cosa que vam fer a un menjador cobert però obert, on hi havia el típic músic amb el teclat que fa ritmes i el baix i una noia que cantava temes clàssics de “ayer, de hoy y de siempre”, rotllo “Let It Be”, etc. I, curiosament, en aquest menjador hi havia almenys 3 fotos de l’Elvis... Són folls, aquests thai!