Paternitat

Bé, per fi tinc la sensació que tothom a qui volíem dir-ho ja ho sap. Per això he trigat tant a penjar alguna informació relacionada amb la futura paternitat de la Mireia i (en principi!, jejejejejejeje) meva. No volíem de cap manera que tu, o tu, o potser tu us n'assabentéssiu llegint una entrada al bloc. Volíem dir-vos-ho en persona perquè ens fa moltíssima il·lusió. I us agraïm molt a tots les mostres d'afecte i d'alegria que ens heu ofert en saber-ho!

De fet, encara que el tòpic digui que ella insisteix a ell per anar-lo a buscar i ell es fa el suec, en el nostre cas podríem dir que no ha anat ben bé així. Sempre m'ha agradat la canalla (i que ningú surti amb la broma fàcil, ara!) i per mi ja fa temps que hi seríem, però també he tingut molt clar que no cal forçar una situació tan seriosa com aquesta, que ha de venir de manera natural i d' un desig ferm. Un cop hi ha consens, què us he d'explicar? A la feina! :-p

La veritat és que hem tingut la sort que tot ha anat molt ràpid i no hem hagut de viure cap angoixa ni incertesa (ni el desemborsament econòmic que suposa, que trist!) de si hi havia cap problema de fertilitat, ara que lamentablement sembla que estan tan extesos.

Ara mateix estem de dotze setmanes, la Mireia es troba força bé i també per sort no pateix nàusees ni vòmits; tot just una mica d'insomni que li provoca cansament durant la jornada. Ha deixat de fumar (jo només he estat capaç de reduir-ne el consum, per ara), no tasta l'alcohol ni el cafè i porta una vida sana i ordenada. Encara no sabem si serà nen o nena, la Mireia s'estima més i veu una nena i jo m'estimo més i veig un nen (ni en això ens posem d'acord) i el tema noms també es troba en punt mort fins que en sabem el sexe. Llavors es reobriran les negociacions. Demà passat tindrem nova ecografia i per bé que encara és d'hora podria ser que es veiés alguna cosa, a veure si sortim de dubtes! Si no, el suspens s'allargarà entre 2 i 4 setmanes, suposo.

La imatge que he penjat és la de la primera i única ecografia que hem fet. Es correspon als 20 dies d'embaràs, més o menys, i ja s'hi veu aquella mena de cercle que serà el nostre fill o filla. Li vam sentir el cor i encara que hagis sentit explicar-ho és una experiència única i meravellosa. Tenia un batec ràpid i fort. En vint dies... sembla mentida!

Aquesta ecografia la vam fer el passat 22 de setembre, just el dia que feia 39 anys que els meus pares es van casar. I el seu neixement està "previst" pel 13 de maig, i tot i que sabem que podria ser tant abans com després d'aquest dia, seria bonic perquè el dia 12 de maig va néixer el meu pare (1939) i també un 12 de maig (2004) va morir el Jose, un segon pare per la Mireia. Per mi, que m'agrada llegir entre línies i m'encanten aquestes "casualitats", seria tot un símbol que el meu fill/a nasqués el mateix dia que un dels seus avis, a qui en aquests moments de felicitat, encara trobo més a faltar.