El dia 3 vam arribar a Chang Mai i vam fer la darrera sessió de mercadeig, fins ara. La darrera i la més esgotadora de llarg perquè entre tot el que ja havíem anat comprant ens vam haver de plantejar, si o si, l’adquisició d’una altra maleta per poder encabir-ho tot…
Dit i fet, vam acabar mercadejant-ne una d’aquelles que no cal que facturis, suficient per endinyar el sobrant de coses amb les que ens hem anat fent al llarg del viatge. En aquest tipus de llocs, encara que no vulguis, acabes comprant com un descosit perquè realment els preus valen la pena.
Vam tornar a l’hotel en tuk-tuk perquè vam perdre el darrer bus del propi hotel i l’endemà ens tornava a recollir l’Air al voltant de les 9 per dur-nos a l’aeroport. El circuit s’havia acabat. L’Air va intentar colar-nos a un vol anterior cap a Samui perquè el pla previst ens deixava tirats a l’aeroport de Bangkok 3 hores…i no ho va aconseguir. Tot estava ple de manera que a les 11.30 aterràvem a Bangkok i ens vam menjar 3 horetes que vam passar llegint fulletons sobre Koh Samui i fent sudokus (la Mireia), bàsicament. Una miqueta pesadet, però tot passa i finalment allà les 3 de la tarda ens enlairàvem cap a l’illa de Koh Samui, on aterràvem al voltant de les 4.
L’aeroport sembla un xiringuito de la Mar Bella i la cinta de l’equipatge sembla treta dels dibuixos dels Picapiedra. I no diem res de la calda que queia, que era espectacular! Però quan estàs de vacances tot se te’n fot en certa manera, o sigui que vam esperar pacientment l’aparició de les maletes que havíem facturat a Chang Mai i del guia que no hi era. Finalment ens va recollir un conductor en un 4x4 molt guapo i nou (crec que era un Toyota) i en 15’ de trajecte sotragós (i no per l’asfalt sinó pel xofer, que deuria ser la primera vegada que agafava un automàtic perquè anàvem endavant i endarrera al compàs dels seus cops de gas…) vam arribar a aquesta meravella que és el Santibury Hotel.
És flipant. No estem a una habitació, estem a una caseta a 15 metres de la sorra de la platja!!! La caseta per dins és una passada, tot en fusta de teca i decorat al més mínim detall, ens van rebre amb tot tipus d’atencions, floretes per tot arreu, piscina immensa, tot l’hotel és un llamp de jardí botànic! Molt guapo!
Per cel·lebrar-ho, vam sopar a un dels restaurants de l’hotel que està justament a la sorra de la platja, sota les palmeres. La Mireia es va clavar un peaso tros de llagosta que feia por i tot això amb una espelmeta per únic testimoni… molt honeymooner, que diuen per aquí!
La foto que pengem és la part del dormitori vista des del bany, noti’s l’amplada del bany! Jo crec que el saló-rebedor+habitació dormitori deu fer cap a 30 metres quadrats, però el bany en deu fer uns 15 més, té una pica per ell i una pica per ella (ho vam esbrinar pel secador de cabells…), una banyera central, la tassa a la dreta i la dutxa a l’esquerra. Tot amb floretes per tot arreu i detallets d’aquells que dius “això està fet amb gust!”
