Dia 1, CHANG MAI

El dia 1, dissabte, ens llevem a quarts de nou del matí, ens arreglem, esmorzem i ens recull la Nush, una guia baixeta, rodoneta i molt simpàtica que ens acompanyarà a una de les excursions, fins ara, més maques, interessants i divertides.

Vam anar al camp d’entrenament d’elefants de Chang Mai, a les afores de la ciutat. És el més antic del món i el més important de Thailàndia. Actualment hi ha 77 elefants, cadascun amb el seu nom i sempre associat al mateix cuidador, generalment homes. Els elefants es passegen pel camp i et passen pel costat com el més normal del món, al principi t’impressiona però de seguida t’acostumes a la seva simpatia i docilitat. Pels thai els elefants venen a ser com per nosaltres els cavalls, un company, un mitjà de transport i una eina de treball, també.

Tal com entres al camp, et venen manats de banana i canya de sucre perquè els donis de menjar. És sorprenent l’habilitat d’aquestes bèsties amb la trompa i no només per la impensable quantitat de coses que poden fer sinó amb quina precisió les fan. Et posen i et treuen un barret sense que ni te n’assabentis, pinten quadres que fliparíeu i saluden de mil maneres diferents segons el cuidador els marca amb moviments de peu.

A l’espectacle que fan, surten tots agafats de la trompa i saluden, després toquen l’harmònica (millor que el Xavi), fan 4 xuts a barraca amb unes pilotes enormes (ji, ji buinaaaaaaaaaaa!!!), empenyen troncs i els amunteguen un a sobre de l’altre, pinten quadres, etc.

Després, opcionalment, pots fer una excursió per la selva d’una hora de durada amb els elefants. No cal dir que ens vam apuntar ràpidament i és una de les experiències més guapes des que som aquí. Quan pugen i quan baixen vas una mica desequilibrat perquè el cul et rellisca per la cadira, encara que hi ha una barra que fa de tanca de seguretat per si de cas. Vam fer una volta per la selva creuant un riu i tot. Molt i molt xulo.

Després vam anar a una granja d’orquídees i de papallones, molt interessant però no tan autèntic, i en acabat, a dinar que ja se’ns havia obert la gana. Vam dinar al restaurant Mi Casa, pretesament de cuina mediterrània i la veritat és que no desentonava massa… vam menjar-hi una truita de patates força acceptable. L’únic que hi sobrava era la música de fons, Asúcar Moreno a tot drap… I jo que esperava sentir els Pescadors de l’Escala, jajajajajaja!!!!

Havent dinat vam anar a visitar el temple més important que hi ha Chang Mai, a 1000 metres d’altitud i amb gairebé 300 graons per pujar. Digueu-nos mandrosos, però amb el dinar al coll vam decidir pujar amb el funicular… La Nush és força religiosa, de manera que ens va explicar amb pèls i senyals tant l’estructura del temple com el significat de les coses, els actes, etc. A una de les pagodes, un monjo ens va lligar un braçalet al braç en senyal de bona sort. A la Mireia li va lligar el braçalet una mena de diaca, perquè ens entenguem, ja que els monjos no poden tocar les dones, ells s’ho perden! A què??!!
Vam tornar a Chang Mai i vam repetir l’experiència del mercat nocturn, però aquest cop menys estona i només vam comprar algunes cosetes. Retorn a l’hotel, sopar i dormir, que demà em llevo a les 2.45 am per veure el Barça-Madrid!!! La Mireia…va a ser que no!