06 d’abril 2006

Dia 6, excursió per les illes de KOH SAMUI


El dia ha començat d'hora per mi perquè no em volia perdre el Barça-Benfica, que ahir a la nit ja em vaig assabentar que podia veure en obert per 2 canals diferents. Em vaig posar l'alarma del mòbil a la 1.30 sense recordar que no havia canviat l'hora del mòbil a l'hora de Thailàndia. Resumint, que m'he despertat de casualitat al minut 55 de partit guanyant 1-0 amb gol del gaúxu.

L'estoneta que vaig veure de partit vaig advertir un Benfica ben situat al camp, amb les línies força juntes i que, per bé que el barça té recursos per superar la tàctica, tenia la situació controlada malgrat el resultat advers. Em vaig cagar en tot amb l'ocasió que van fallar i que va precedir el gol d'Eto'o. Això em dona per pensar... crec que el Barça està acusant molt la baixa de Xavi, de Messi (factor sorpresa) i de Márquez a l'eix de la defensa. Ens espera un Milan que si, és força defensiu, però que si cal sap jugar la pilota no ens enganyem! Fins ara he estat molt optimista però veientel Barça ahir, jugant al Camp Nou, patint més del compte amb un Benfica justet tècnicament... no se, no se...

Deixant el futbol de banda, avui ens hem llevat a les 7 perquè ens vam apuntar a una excursió en llanxa per les illes del voltant de Koh Samui. Hem esmorzat i al voltant de les 8 ens han recollit en una furgo per anar fins la platja des d'on salpava la llanxa. Érem una vintena de guiris i uns 4 tripulants. No hi faltava de res, teníem aigua, coca-cola, taronjada, etc., a la nostra disposició i el guia principal, en Liam, ha estat molt simpàtic i xerraire. Tot en anglès. Cap problema, ens ha servit per treure-li la pols, a l'anglès.

La primera parada ha estat al costat d'unes roques d'una illeta per fer snorkeling i a fe que n'hem fet. La veritat és que creia que aquest oceà seria més espectacular... si hi havia peixets però una mica ja és això, no? Després de fer snorkeling hem anat cap una altra illa més poblada on una part de la gent ha fet kayak però nosaltres no perquè tot i que a l'hotel ens havien dit que se'n feia es veu que no ho teníem inclòs. Fote't! Bé, la Mireia ha aprofitat per banyar-se i jo, que porto la calrada multiplicada he preferit asseure'm a un tronc sota una palmera. Sàvia decisió. No hi portava ni 10 minuts que he sentit un sorollet a la meva dreta, com si hagués caigut alguna cosa de la palmera. Collons si havia caigut alguna cosa! El que semblaven branquillons han començat a moure's en "s" i m'he quedat glaçat, corprès i garratibat. Era una serp. Verda, primeta (l'amplada d'un dit de la mà) i d'uns 50 centímetres màxim. Però una serp, rediantre! Amb la por que em fan! Càsum l'ou bullit! Crec que s'ha espantat més ella que jo i s'ha pirat en un pim pam. He sortit corrent de sota la palmera perquè allò que ha passat una vegada en pot passar 2. La Mireia ha sortit de l'aigua petant-se de riure del meu espant i ha hagut de ser ella qui recollís les bosses, les càmares, etc. Jo no m'hi he tornat a acostar.

Després que tornessin els kayakeros hem embarcat per anar a una altra illa a dinar. Illa deserta, per cert. El menjar l'han desembarcat els tripulants i ens l'hem cruspit en un no res. A continuació a la llanxa una altra vegada per anar a una altra illa a fer un trekking per la selva (ui, quina il·lusió!!!!) per anar a veure un llac que hi ha al bell mig de l'illa. Impressionant. És el de la foto. El paisatge natural és el més maco que he vist mai. Acollonant. Jungla de l'autèntica. Al grup hi venia un abuelete que l'hem hagut d'anar esperant tot el dia perquè l'home es mou amb una certa dificultat, però el paio s'ha cascat el trekking de dalt a baix.

Tot seguit hem tornat a la llanxa per anar a un altre racó a nedar una mica. Just ens aturàvem hem vist tots el que semblava un tauró prop, però el guia ens ha tret la por del cos ficant-se ell a l'aigua primer. Menys mal, perquè no les teníem totes.

El viatget aquest l'hem fet amb uns neozelandesos molt simpàtics, de mitjana esdat diria jo, que com a anècdota m'ha cridat l'atenció que per dir nice pronuncien "nois", de manera que semblava que es referien a que hi havia soroll, jejejejejeje. La resta hi havia una parella de Florida, un parell de japoneses que no s'han banyat i un grapat de russos d'allò més "notes" i força maleducats. Aquesta penya, els russos, mengen a part. Són el que no hi ha. Esperant-los per marxar, esperant-los per anar, contradient el guia, demanant cervesa... Jo ja els tinc calats de quan treballava al museu i, encara que no vulguis fer-te prejudicis, te'ls acabes fent... i s'acompleixen!

Per tornar, curiosament, ens han deixat a la platja de davant de l'hotel, essent els primer passatgers en arribar a destí. I jo em pregunto, per què no ens hi han recollit al matí, en comptes de fer-nos matinar??? Són folls, aquests thai!

Aquesta serà la darrera nit del viatge de noces. Bé, de fet no serà la darrera perquè la darrera ens la passarem a l'avió de tornada. Per cel·lebrar-ho, tornarem a sopar vora el mar, a la platja. Demà estarem a l'hotel fins a quarts de 6 i ja emprendrem el viatge de retorn. Tot s'acaba, però ja tenim ganes de veure-us i fer-vos empassar els videos, les fotos, i blablablabla... Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i ha valgut molt la pena, tot i les estones de por zoofòbica que he passat. Fins molt aviat, una abraçada!

9 Comments:

At dijous, 06 d’abril, 2006, Anonymous Anònim said...

Això de dir que no havia fet cap passaada, ja ho vaig fer expressament.... Anteriorment havia fet un comentari però no ho deuria fer bé perquè no va sortir. Quin viatget!!!! m'ha agradat molt llegir tot els que expliqueu i, també, els comentaris de la gent, bé, vull dir d'en Curull, tan extensos!!! jo també vaig veure el partit, però en fallar el penal el gaúxu, vaig posar TV3, la teva, i la ràdio molt baixeta, pensant "quan senti cridar en Puyal ja canviaré de cadena" i així ho vaig fer, vaig patir però. Molts petonets i fins dissabte, espero que vingui més gent per, si puc, anarme'n corrents cap a St. Pere Claver que a les 5 és l'actuació i serà, ben segur, l'última vegada que ballo i em vesteixo de "capritxo" que dèiem a lèpoca... Molts kikonikos.

 
At divendres, 07 d’abril, 2006, Anonymous Anònim said...

Rosamaria Trèmols! Dedueixo que qui envia els kikonikos ets tu? Així doncs ets tu qui es vestirà de capritxo, ben segur, per última vegada dissabte? Això sí que no m'ho perdo!!!! Comentat amb la Cristina tenim intenció d'anar també a l'aeroport! tornant de Manresa, ja sabeu una d'aquelles voltes que m'agrada dona per la geografia catalana, a recollir el que queda dels nuvis, doncs com molt bé sabeu -i en cas contrari mireu-vos molt bé la definició de nuvis que trobareu al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans www.iec.es- els nuvis deixaran de ser-ho havent tornat del seu viatge "de nuvis", ara passen a ser el marit i la muller, el matrimoni, el Guillem i la Mireia, però en cap cas els nuvis! Dit això! ja no sé què volia dir...! Tant és! que hora catalana són tres quarts i mig tocats de cinc i que a Tailàndia per tant és la mateixa hora però posant-ne sis més! I diria que o ja tornen o quasi quasi!!!! Frisem per veure'ls demà!!!!! Una forta abraçada!!!!!!! I quedi clar: Res acaba! Tot comença!!!!! (Guill! Alguna paraula que espontàniament et vingui a la ment i rimi perfectament a comença?? Se me n'acut alguna de bona...) Una forta abraçada! En Curull que molt us estima!

 
At dilluns, 10 d’abril, 2006, Anonymous Anònim said...

Aquest comentari és per a tu Curull, no saps la il·lusió que em va fer que em vinguessis a veure!!!! estava molt nerviosa, però tot va sortir de primera. Espero que la Cristina es trobi millor. Una abraçada per tots dos.

 
At dimarts, 11 d’abril, 2006, Anonymous Anònim said...

Aquest comentari és per a tu Rosamaria! Em va fer molta il·lusió veure't ballar i comprovar de primera mà que ets una balladora excel·lent!!!! Quin ball de Castellterçol!!! Quina elegància!!!! Quina solemnitat!!! T'està tan bé aquest vestit de 'capritxo'!!! Estaves guapíssima!!!! Moltes felicitats per l'aniversari de l'Esbart sant Martí!!! Curull

PD: Afortunadament la Cristina ja s'ha recuperat de les dècimes que la feien sentir pioqueta!!! Ara, a fer força passades!!!!

 
At dijous, 04 de maig, 2006, Blogger Charlie said...

dissabte farà un mes que no escrius reeeeeeesssssss!!!

Booooooooooooriiiiiiiiiing!!

(bardaix)

 
At dilluns, 22 de maig, 2006, Blogger Mikel said...

ei!!! que ja em guanyat la champions!! i tu encara estas al barça-benfica jasujasjuasj

 
At dilluns, 12 de juny, 2006, Blogger Charlie said...

I el post sobre Baile Átha Cliath?

 
At dijous, 15 de juny, 2006, Blogger Charlie said...

(tostóoooooooooooooooooooooooon)

 
At dijous, 15 de juny, 2006, Blogger Charlie said...

(tostóoooooooooooooooooooooooon)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home