Dia 2, de CHANG MAI a MAE HONG SON

Em llevo a les 2.45 am per veure el Barça-Madrid després que la Mireia em desperti perquè jo no sento l’alarma del mòbil, i després que ahir a la nit m’assegurés que el podria veure pel canal 17 de la tele.

Doncs jo que em llevo, m’enfundo l’elàstica blaugrana que m’he endut per l’ocasió i giro la tele per no despertar la Mireia. La veritat és que vaig veure el partit amb bastant menys passió; poser perquè el veia sol o potser perquè el comentarista thai ni s’immutava… en les 2 ocasions d’u contra u (van Bommel, el matusser, com va poder fallar allò!!!! I Larsson, a la segona part, només havia de driblar enfora i la clavava!!!!!), el comentarista no va alçar el to de veu el més mínim… Vaig estar acompanyat pels sms que ens vam enviar amb alguns de vosaltres. Francament, els en vam poder clavar una desena, per ocasions… i ells, una de clara i el grassonet que no perdona. En fi, una ocasió claríssima per ensorrar-los i la deixem passar. Som com unes germanetes de la caritat!! J Deixem el futbol que la senyora em renyarà.

A 2/4 de 9 ens llevem per volar cap a Mae Hong Son, una ciutat petita al nord-oest del país. 35’ de vol i ens reb el Jazz, un altre guia. Molt simpàtic i molt rialler, potser el que més, i molt finet el noi…potser el que més! L’hauríeu de veure corrent creuant la carretera, amb les mans obertes com si fos una ballarina… No arribarem a l’hotel fins a la tarda, de manera que ens desplacem de l’aeroport cap a visitar un parell de temples on podem admirar imatges de buda d’estil thai i d’estil birmà, ja que som a prop de la frontera de Birmània i molts habitants són descendents de birmans. El buda thai és mascle i generalment daurat, el buda birmà el consideren femella i és blanc, amb les celles depilades i els llavis pintats. Vam poder veure com els monjos novicis netejaven la pagoda i ens vam fer algunes fotos amb ells, que no podien tocar la Mireia per ser dona. És costum a Thailàndia que els fills mascles de totes le famílies passin almenys unes setmanes al temple, els rapen el cabell i estudien i llegeixen la vida de Buda. En Jazz, que té 25 anys, no fa massa que hi ha estat, de fet duu el cabell encara molt curtet a conseqüència d’aquesta estada. No li va agradar el tema segons ens ha confessat, tot i que és també com la Nush força religiós.

Després dels temples vam anar a dinar (aquí dinen entre 12 i 1) i a continuació vam anar a visitar la cova dels peixos, un lloc molt bonic on fan cria de carpes. Els vam donar de menjar i vam tornar ja a mitja tarda cap a l’hotel, el Golden Pai Resort, on les habitacions són bungalows aixecats un metre de terra i amb una jardí central on hi ha la piscina. Com que fa calor, ens posem el banyador i anem a la piscina, que té jacuzzi i tot. Una mica cutrillo, però jacuzzi al capdavall.

No sopàvem fins les 20.30 i quedaven 3 hores i mitja o sigui que vam acceptar la proposta de massatge thai i ens en vam fer una altre de 2 horetes, més que res per fer temps perquè no hi ha res per fer, estem a 7 km de Mae Hong Song i ens comencem a aburrir. Ens deixen baldats, sopem i ens fiquem al llit d’avorriment a quarts de 10 i sense son. La Mireia va començar a fer excels d’aquells amb el portàtil i jo a fullejar la guia de Thailàndia que em sembla força interessant.
La nit ha estat moguda. Estem al costat del riu i entre que la casa és de fusta, el sorollet dels grills i una bèstia que bramava com si la tinguéssim dins l’habitació… ens hem acollonit una mica, per què enganyar-nos! Segurament estava sota el bungalow i feia molt poca gràcia!!!! O estava emprenyada o estava en zel, fijo! I encara no tenim ni pajolera idea de quin collons de bitxo era…