Reaccions

Després d’uns dies de polèmica, discussió i intercanvi d’opinions; de llegir i d'escoltar, independentment de qui és president i qui està a l’oposició, he observat un fenomen que m’ha cridat l’atenció i m’ha molestat especialment.

Resulta que hi ha una llei electoral o parlamentària o el que sigui, que és igual per tothom. Resulta que 69 escons governen. Fins aquí, abans que ningú emetés cap vot, tothom estava d’acord. Hem votat, s’han fet públics els resultats i resulta que hi ha 3 partits que han pactat, junts sumen els escons necessaris per formar govern, i per tant el constituiran. On està el problema? Que aquest pacte estava decidit d’abans de les eleccions? I què? El resultat és el mateix! Que CiU ha tret més vots i per tant més escons en solitari que qualsevol altre partit? Públic i notori. I què?

Potser si que estaria d’acord en que el partit que treu més vots hauria de tenir preferència a l’hora d’intentar formar govern, a l’estil del dret de “tempteig” que tenen alguns clubs de futbol quan acorden el traspàs d’alguns jugadors i pretenen si més no assegurar-se la preferència en recuperar-los en cas d’un futur traspàs. Però tot plegat és paper mullat, també hi estic d’acord. Dos no pacten si un no vol, certament. A banda, si tenim en compte que en Saura s’ha tirat tota la campanya proclamant als 4 vents les bondats de l’anterior govern tripartit i apostant per reeditar-lo, podem arribar a la conclusió que els seus votants estan d’acord en que Montilla sigui president, i per tant, no seria cert l’argument dels convergents que defensen que hi ha més catalans que prefereixen en Mas president.

Però resulta que els seguidors, simpatitzants o afiliats de CiU clamen al cel perquè no formaran govern i en Mas no serà president. Bé, podria tractar-se d’una pataleta com quan jugues de conya, l’equip contrari no xuta a porta en tot el partit ni passa de mig camp i en un contraatac desgraciat, al minut 90, van i te la claven, i a més l’àrbitre no ha assenyalat un penal a favor claríssim. Però en un parell de dies això ha d'estar superat i entenc que fa ràbia, però d’aquí a fer concentracions a no sé on, cassolades a no sé on més, culpar de tot el tripartit o entesa, etc., la cosa ja esdevé una reacció desmesurada i infantiloide, com quan fas la rebequeria perquè no et compren una joguina o unes llaminadures sense tenir en compte en cap moment que, potser, no te les mereixes.