20 de juny 2006

En Knopfler i la nostàlgia


Bé, després de 2 mesos llargs sense escriure res han passat moltes coses. Tenim nou Estatut, el Barça és campió de Lliga, he vist el Knopfler en directe 2 vegades i tinc jornada intensiva; no necessàriament per aquest ordre. Així que l'excusa de manca de temps per postejar, si abans ja era ridícula, ara encara ho seria més. Total, que dels grans esdeveniments que comentava, el que em sembla més dolç per l'aterratge de nou al bloc és el d'haver vist el Knopfler 2 vegades en directe.

La primera va ser a Dublin, el passat 10 de juny. Hi vam anar amb la Mireia acompanyats del Carles i la Deborah. Hi vam anar perquè semblava que no passaria per Barcelona, no sóc tan freak. El que va passar és que quan ja ho teníem lligat es va anunciar el concert de Barcelona (13 de juny) i si ve a Barcelona, jo hi vaig. Potser si que sóc més freak que no em pensava. El Knopfler és un d'aquells casos de músics que ho han estat tot i potser els ha agradat menys del que es somniaven quan les passaven putes per triomfar. Dire Straits, en paraules seves, s'havia convertit en un camió embalat al que li fallaven els frens, per tant, se li escapava de les mans la repercussió mundial, l'exigència, les gires maratonianes, etc., i l'home es va ratllar i va tancar la paradeta. Bé, tancar ben bé no perquè ell va seguir en la música, però fent el que realment li agrada que precisament és el que no agrada als fans. Equació complicada. Si no agrada als fans, no vegis als que no ho són.

Però quan portes 20 anys seguint-lo l'arribes a estimar com si fos un germà gran (amb el que et portes bé, és clar) o un amic de tota la vida. I el tiu treu disc, ve de gira i tu hi vas, com sempre. L'admiració és tan gran que, tot i ser crític, hi vaig, encara que sigui amb les expectatives per terra, i llavors és quan surts del concert content i satisfet. Perquè l'has tingut a prop, perquè ha tornat a fer sonar la guitarra com ell sap i perquè la seva música et recorda la majoria d'etapes de la teva vida. Com comentàvem amb alguns companys de freakisme, podem situar amb només uns instants de moltes de les seves melodies, moments inolvidables de les nostres vides que recordem en positiu. I és que en el fons, tots som uns nostàlgics patològics. Vull dir que recordem amb nostàlgia fins i tot temps que no voldríem que tornessin perquè els que vivim ara ens estan, francament, molt i molt bé.

10 Comments:

At dijous, 22 de juny, 2006, Anonymous Anònim said...

Caram, caram, caram... Recullo les paraules del meu amic, en Guillem, i les amplifico -je, je, je-. En efecte en Knopfler, t'ha acompanyat en molt bona part de la teva vida, com molt bé sé, en moments singulars i en d'altres de més corrents. Quants quilòmetres no hauràs caminat amb els auriculars a les orelles? O hauràs pres com a unitat de temps diguem-ne que un Sultans, o un Telegraph? Des d'aquesta humil tribuna -m'encanta fer-ho d'aquesta manera!- puc parlar del virtuo-sisme que provoca en tu, el bo d'en Knopfler, altament tècnic, com a tu t'agrada, afinadíssim i acurat en les seves interpretacions, amb aquella Strato 'it had to be red' neta, sense efectes, i tants com en tu provoca... Saps de sobres que jo gaudeixo dels concerts perquè m'agrada la música de qualitat, al meu entendre, sense embuts. Amb tot... m'atreveixo a introduir un nom, quasi sacríleg en aquest blog... que espero sigui ben rebut... Bruce Springsteen... el músic-predicador-creador d'opinió-compromés-coherent. Suposo que no eliminaràs aquesta entrada al teu blog, no? Mira que et diré 'fffffatxa', amb una efa arrossegada com ho faria en Lluís Llach! callo, callo... que m'estic passant introduint noms... Bé, bon amic! Simplement reforçar una de les teves més intenses aficions i compartir-la cada vegada que torni a passar per Barcelona el més teu que meu amic, en Knopfler! però jo també hi seré!
Curulle Talentorum

 
At dijous, 22 de juny, 2006, Blogger Charlie said...

Guillem, elimina el post anterior. Té dos tumors en forma de nom i cognom.

 
At dimecres, 28 de juny, 2006, Anonymous Anònim said...

Hòstia, el millor d'aquesta entrada, la darrera frase: recordem amb nostàlgia fins i tot temps que no voldríem que tornessin perquè els que vivim ara ens estan, francament, molt i molt bé. La subscric i la comparteixo al 100%. Molt encertada, sí senyor! :-)

 
At dimecres, 28 de juny, 2006, Blogger Mikel said...

Ei Guillem....Com que el barça ha guanyat la lliga....i la CHAMPIONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!?????????????????

 
At dimecres, 28 de juny, 2006, Blogger Unknown said...

Curull, sacríleg! ;-) Bé, jo vaig anar a veure el Boss pq s'ha de conèixer de què es parla i la veritat és que el defineixes perfectament. Només té un problema, la seva sensibilitat musical (que no la poso en dubte), no m'arriba, no m'emociona i no em fa vibrar.

Carles, meuc.

Òscar, gràcies per la coincidència. Penso que en general tenim una tendència innata a recrear-nos en un passat com si fos l'hòstia (i poster ho era o potser no, hi ha un biaix temporal) i això ens impedeix valorar la bondat del present!

 
At dimecres, 28 de juny, 2006, Blogger Unknown said...

Mikel, téns raó!!! Com se'm pot haver passat????? És que ens acostumem ràpid a guanyar, jejejeje!!! ;-)

 
At dijous, 29 de juny, 2006, Anonymous Anònim said...

Ffffffffffiuuuuuuuuuuu!!!!!!! M'ha anat d'un pèl de no ser llençat a la 'papelera de reciclaje' per incorporar dos tumorets al comentari! Sort que qui administra el bloc té un gran sentit de la justícia i se'n fa ressò de les múltiples propostes musicals que poden ser vàlides per a altres, malgrat no el puguin emocionar, ni fer vibrar! És una brometa per a en Charlie hi-hat! que per cert! quan vulgui li passo en mp3 el "Cachete con cachete, culito con culito" o bé el "Seeeeeen-sual, un movimiento muy sexy... seeexy, etc..." del bo d'en King Africa, perquè vegi que ni el senyor Springsteen ni el senyor Llach no fan aquesta mala música, carat! Jejejejejejejejejeje, aquests knopflerians, que us encanta mirar-vos el melic! Aaaaaaaaaiiii, sí!

De moltes bromes!!!!!!
Curuuuuuuuulle

 
At dijous, 20 de juliol, 2006, Blogger Charlie said...

tostoooooooooooooooooooooooon

 
At dijous, 20 de juliol, 2006, Blogger ZAGASO said...

doncs,ENHORABONA!!!

Ja ets feliç ...

 
At dijous, 03 d’agost, 2006, Blogger Charlie said...

(tostóoooooooooooooooooooon)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home