CAS ETO'O (RAJADA SI HOME I QUÈ MÉS???)

Molt s’ha parlat del cas Eto’o. Que si té un tracte especial paterno-protector per part del president, que si se l’ha de castigar o no, que si els companys oblidaran l’episodi o no... He llegit també l’opinió de molts bloggueros (o bloggaires o blogguívols o bloggencs...) i després de tot m’adono que ningú ha expressat més o menys el que jo en penso. O sigui que allà ‘voy’.

Eto’o és un noi, escolaritzat o no, que és el que a l’Empordà es coneix com un ‘poll ressucitat’. Un ‘nou ric’, en definitiva. Mal envoltat i mal aconsellat, sens dubte. O ben aconsellat però no n’ha fotut ni cas. És un ‘nou ric’ perquè ostenta descaradament i de manera gens discreta la seva situació econòmica; cotxes, viatges, residències, vestir llampant, etc. Si no anés més enllà passaria per ser un xicot exhibicionista (entès com que se sent còmode essent el centre d’atenció) i prou. Però ha anat més enllà, de fet, molt més enllà. S’ha carregat directament la imatge de vestidor unit que s’ha estat projectat fins ara i que ja sabem que no té perquè ser certa.

Heu format part mai de manera perllongada d’un vestidor? Jo vaig jugar a futbol 11 des dels 6 anys fins els 28; a escolar i a Regional. He estat molts anys dins diferents vestidors. És evident que tots ens pensem que som uns cracks i hem de jugar sempre, però resulta que també he estat entrenador i això és impossible. El respecte per l’entrenador i pels companys és bàsic i fonamental. Sense això no funciona res ni a un vestidor d’escolar. Ho dic perquè vaig haver de fer fora de l’equip un nano de 18 anys (jo en tenia 22) que es va atrevir a qüestionar públicament una decisió meva respecte la seva substitució a la mitja part d’un partit (duia una targeta i era expulsió segura...). Us juro que ni m’ho creia. Va arribar a dir-me que ell els tenia molt ben posats i que gosava dir-me allò que els altres no gosaven. Dilluns següent ni va venir a entrenar.

Qui collons s’ha pensat que és Eto’o???? El problema és que es pensa que està per sobre del bé i del mal i que pot fer i dir el que li doni la gana, bàsicament. I això no és així i si ho és, ha de tenir conseqüències. No em crec la tonteria de l’abraçada ‘ni harto grifa’ que diuen a la meva feina. Eto’o ha arruïnat el ‘bon rotllo’ teòric del vestidor, n’és i en serà el càncer i se l’ha de botar quan s’acabi la temporada. I treure’n tota la pasta que es pugui, és clar.

Que és el millor del món actualment en la seva posició? Me la suspèn. Que marca més gols que ningú? Me la suspèn. Que té només 25 anys i molts més per endavant com a futbolista? Me la suspèn. Jo, esportivament, me’l treia de sobre sense ni pensar-m’ho. El canviava per Drogba, per Kanouté, per Klose, per Henry, per Van Nistelroy i fins i tot per Ronaldo. Qualsevol d’aquests s’inflava a fer gols EN AQUEST BARÇA. Si fins i tot se n’afarta en Saviola!!! (d’aquest també en parlaré un dia d’aquests!). No vull restar-li mèrits a Eto’o. És un grandíssim jugador i ha donat un rendiment extraordinari i en sóc el primer sorprès però, ho sento i discutim el que vulgueu, no és un crack. Ni ho serà mai. Simplement perquè no té la tècnica per ser-ho. És un bon definidor, però perd la tira d’ocasions per fer controls massa llargs. La clau d’Eto’o és la velocitat que té. La seva rapidesa li permet marxar dels marcadors per cames, no per tècnica o dribbling. Per mi Eto’o és com Stoichkov, que quan va anar fent anys i perdent velocitat va passar a ser un jugador mediocre. Una bala, molt caràcter, lluita, pressió a les defenses rivals; però tècnica en té més Iniesta, per exemple. I a més Eto’o em cau malament. COP DE MALL!