Dia 3, de MAE HONG SON a CHANG MAI
Finalment, després dels bramuls eixordadors de l’animal que teníem sota el collons de bungalow, ha arribat el dia i amb ell la claror. En Jazz ens ha recollit a les 9.30, després d’esmorzar al menjador de Can Dragó, perquè no havíem vist mai tants dragonets junts, d’aquells que també tenim a Catalunya.
Avui l’excursió ha començat acostant-nos a la ciutat a visitar el mercat. Molt guapo, i molt semblant en concepte als mercats municipals que tenim a casa nostra. Molta varietat de verdures i sobretot de fruites. També, pels més agosarats, varietat de cucs fregits per menjar. Como que no!
Després de comprar algunes cosetes al mercat (elefants de teca) ens hem dirigit cap un dels 3 poblats de dones girafa que hi ha a Thailàndia. 40 minuts de cotxe a 60 km/h per camins de muntanya fins que hem arribat al poblat. Espectacular. Entre l’entorn de vegetació tot i estar al final de l’estació seca i la diferència cultural que sempre xoca, hem flipat en colors. A més, hem tingut la santa sort d’enxampar la cel·lebració del seu any nou i hem pogut ser testimonis d’excepció d’alguns rituals en forma de dansa que els homes fan al voltant d’un poste força alt amb una mena com de pagodeta mini amb ofrenes. Duien uns tambors que feien sonar a ritme lent mentre donaven voltes al poste en rotllana i, de tant en tant, deixaven anar un crit tots plegats que sorprenia força perquè era de tant en tant que seria fàcil descomptar-se de compàs, juasjuasjuasjuas!!!
Després hem donat una volta pel poblat saludant moltes dona girafa i comprant algunes cosetes. Al mercat de Mae Hong Son hem comprat llaminadures pels nens. No cal dir que han volat! La tradició diu que només són dona girafa aquelles nenes nascudes els dimecres de lluna plena. Els posen aquests collars al coll i a les cames per obtenir colls llargs i cames llargues perquè els homes ho consideren atractiu. Tant, que actualment les nenes que ho volen també porten els collars, encara que no hagin nascut ni en dimecres ni en lluna plena. Total, la tradició autèntica es va perdent. Aquesta tribu, que es diu Karen, és originària de Birmània i els habitants del poblat en realitat són refugiats, per baixar a Mae Hong Son necessiten visat. Sobreviuen de vendre l’artesania als turistes tot i que el poblat que hem visitat és el menys freqüentat perquè el guia ens explicava que així és més autèntic i original. El poblat té 28 anys només i la tribu en fa 80 que està refugiada en 3 poblats a Thailàndia.
Són molt amables, tímides relativament, rialleres, simpàtiques i no els importa que et facis fotografies amb elles. Algunes d’elles, sorprenentment, xapurregen paraules en castellà i fins i tot una de joveneta, la més maca del poblat ens ha acomiadat amb un “adéu siau!”. Per flipar! A més del seu nom karení, se’n posen d’altres pels turistes. Nosaltres hem saludat una Maite, una Maria José i una Cristina. Tal i com ho llegiu. I encara més sorprenent, hi ha una part de la tribu que tenen les orelles llarguíssimes que són catòlics! Hem visitat l’església, feta de fusta i bambú.
El més emprenyador ha estat haver-se d’empassar un cony de póster del putu Real Madriz a la paret externa d’una de les cases. Serà que de merda n’hi ha a tot arreu! :-)
Finalment, hem tornat a la ciutat a dinar i després cap a l'hotel a descansar un parell d'hores fins que a les 4 d la tarda el conductor ens ha recollit i ens ha deixat a l'aeroport on ens hem acomiadat d'en Jazz, prèvia foto amb ell i intercanvi d'adreça d'e-mail.
A les 17 hores ens hem enlairat i en 25' ja érem a Chang Mai, on avui dormirem i demà ja volarem a Bangkok per enllaçar cap a l'illa de Koh Samui. A veure si allà ens podem connectar i continuar explicant-vos l'aventura! Serà fins llavors, que diu en Tomàs Molina!
Tinc molta curiositat per saber com una persona "que va pel món amb una mena de por malaltissa" s'atreveix a agafar "avions" per aquests móns de Déu.
per cert, espero que tornis sabent dir: "Rivaldo no es ven" en thai.
(Més que res, per comparar amb el xinès d'en Gaspart i saber les diferències que hi ha entre un idioma i l'altre.)
Es que nomes fa comentaris el meuc del carles??????
Si, si, pero que hay alguien mas?????? :-)
La por malaltissa es a allo desconegut, especialment animalons... diguem zoofobic!!!
M'ha agradat molt llegir tot el que expliquet en aquesta pàgina, quin viatge!!!, res que de tant llegir avui no he fet ni una passada....
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaai carat, carat... Veig que el tema viatjar+Àsia us poden convertir en uns Marco Polo de categoria! Vaig trucant a les vostres feines per indicar que definitivament no tornareu? Pel Hook tranquils perquè està vivint amb una colònia okupa allà dalt el Castellet de Llançà, fins on em feu anar el llanut Hook! encara esbufego... i acabat de llevar que estava...
Estem molt contents que el viatge sigui tan profitós i tan intens i tan generós pel que fa a experiències viscudes, que com sabeu seran abastament reviscudes al llarg dels anys i més anys! en llargues sobretaules on tots ens treurem de la xistera -uns quants acudits?- aquelles anècdotes que anem vivint i acumulant! Mireia! Això del collaret treu-t'ho que em fas patir! no em facis dir a qui li convindria uns estiradeta... encara que ja la fa prou... callo, callo... arf, arf!
Una forta abraçada des de la vostra "Dooooooooooolça Caaaaaaaatalunyaaaaa, pàtria deeeel meu coooooooooooor..."! Aquesta nit aniré a l'Estadi -que li agrada dir al Putxito amb aquell culo galleta, aquella samarreta DESIGUAL i aquella nogensmenys destacable expressió: No visiono, vaig a l'Estadi-. A veure si estem de sort i passem a semis... on el Milan ens està esperant... Els molt filldeputa van fer un gol al minut 88, quan estaven a un pas de l'eliminació i l'Olimpique els havia ballat i alliçonat al mateix San Siro, després d'un xut amb tota la sort del món que rebotà a ambdós pals de la porteria i davant el desconcert de la defensa del Lió, un davanter centre amb fila de pizzero a Roma, anomenat Inzaghi va fer el golet que classificava el Milan... i després ja se sap: Minut 93 i golet de Xeva... Nooooooooo, diguem noooooooo, nosaltres no som d'eixe móóóóón... malgrat el Súper digui que així també es guanyen: partits, Scudettos, Xàmpians, etc...
D'altra banda el Vila-real, de la plana va superar l'Internazionale... quin partidàs de Juan Román Riquelme... no és per casualitat que aquest home tingui tres lligues argentines, dues Libertadores i una Intercontinental...
No m'allargo (òoostia, noo...)!
Quan pugui contacto de nou!!!!!!
Una forta abraçada cap a l'Àsia!!!!
Curulle Talentorum
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaai carat, carat... Veig que el tema viatjar+Àsia us poden convertir en uns Marco Polo de categoria! Vaig trucant a les vostres feines per indicar que definitivament no tornareu? Pel Hook tranquils perquè està vivint amb una colònia okupa allà dalt el Castellet de Llançà, fins on em feu anar el llanut Hook! encara esbufego... i acabat de llevar que estava...
Estem molt contents que el viatge sigui tan profitós i tan intens i tan generós pel que fa a experiències viscudes, que com sabeu seran abastament reviscudes al llarg dels anys i més anys! en llargues sobretaules on tots ens treurem de la xistera -uns quants acudits?- aquelles anècdotes que anem vivint i acumulant! Mireia! Això del collaret treu-t'ho que em fas patir! no em facis dir a qui li convindria uns estiradeta... encara que ja la fa prou... callo, callo... arf, arf!
Una forta abraçada des de la vostra "Dooooooooooolça Caaaaaaaatalunyaaaaa, pàtria deeeel meu coooooooooooor..."! Aquesta nit aniré a l'Estadi -que li agrada dir al Putxito amb aquell culo galleta, aquella samarreta DESIGUAL i aquella nogensmenys destacable expressió: No visiono, vaig a l'Estadi-. A veure si estem de sort i passem a semis... on el Milan ens està esperant... Els molt filldeputa van fer un gol al minut 88, quan estaven a un pas de l'eliminació i l'Olimpique els havia ballat i alliçonat al mateix San Siro, després d'un xut amb tota la sort del món que rebotà a ambdós pals de la porteria i davant el desconcert de la defensa del Lió, un davanter centre amb fila de pizzero a Roma, anomenat Inzaghi va fer el golet que classificava el Milan... i després ja se sap: Minut 93 i golet de Xeva... Nooooooooo, diguem noooooooo, nosaltres no som d'eixe móóóóón... malgrat el Súper digui que així també es guanyen: partits, Scudettos, Xàmpians, etc...
D'altra banda el Vila-real, de la plana va superar l'Internazionale... quin partidàs de Juan Román Riquelme... no és per casualitat que aquest home tingui tres lligues argentines, dues Libertadores i una Intercontinental...
No m'allargo (òoostia, noo...)!
Quan pugui contacto de nou!!!!!!
Una forta abraçada cap a l'Àsia!!!!
Curulle Talentorum
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaai carat, carat... Veig que el tema viatjar+Àsia us poden convertir en uns Marco Polo de categoria! Vaig trucant a les vostres feines per indicar que definitivament no tornareu? Pel Hook tranquils perquè està vivint amb una colònia okupa allà dalt el Castellet de Llançà, fins on em feu anar el llanut Hook! encara esbufego... i acabat de llevar que estava...
Estem molt contents que el viatge sigui tan profitós i tan intens i tan generós pel que fa a experiències viscudes, que com sabeu seran abastament reviscudes al llarg dels anys i més anys! en llargues sobretaules on tots ens treurem de la xistera -uns quants acudits?- aquelles anècdotes que anem vivint i acumulant! Mireia! Això del collaret treu-t'ho que em fas patir! no em facis dir a qui li convindria uns estiradeta... encara que ja la fa prou... callo, callo... arf, arf!
Una forta abraçada des de la vostra "Dooooooooooolça Caaaaaaaatalunyaaaaa, pàtria deeeel meu coooooooooooor..."! Aquesta nit aniré a l'Estadi -que li agrada dir al Putxito amb aquell culo galleta, aquella samarreta DESIGUAL i aquella nogensmenys destacable expressió: No visiono, vaig a l'Estadi-. A veure si estem de sort i passem a semis... on el Milan ens està esperant... Els molt filldeputa van fer un gol al minut 88, quan estaven a un pas de l'eliminació i l'Olimpique els havia ballat i alliçonat al mateix San Siro, després d'un xut amb tota la sort del món que rebotà a ambdós pals de la porteria i davant el desconcert de la defensa del Lió, un davanter centre amb fila de pizzero a Roma, anomenat Inzaghi va fer el golet que classificava el Milan... i després ja se sap: Minut 93 i golet de Xeva... Nooooooooo, diguem noooooooo, nosaltres no som d'eixe móóóóón... malgrat el Súper digui que així també es guanyen: partits, Scudettos, Xàmpians, etc...
D'altra banda el Vila-real, de la plana va superar l'Internazionale... quin partidàs de Juan Román Riquelme... no és per casualitat que aquest home tingui tres lligues argentines, dues Libertadores i una Intercontinental...
No m'allargo (òoostia, noo...)!
Quan pugui contacto de nou!!!!!!
Una forta abraçada cap a l'Àsia!!!!
Curulle Talentorum
Ostres pardalets! quin diari de camp! la barreja de cultures exòtiques (dones karen, bitxos indòmits, rituals d'iniciació, cerimònies de pas)amb el complement d'aquests comentaris futbolístics tan arrelats i freqüents a la nostra civilització resulta "harto interesante"... Tot un execici de fusió antropològica que podria utilitzar per a la meva tesi doctoral!!
Tot resulta extremadament sorprenent, però hi ha una cosa que m'ha deixat estupefacta: viatgeu de honey moon amb un ordinador portàtil??? criaturetes!!!
bon vuayaix! i... exploreu més!
anonymous suposo que ets la mare! Aixo que no has fet cap mes passada et delata!!! :-)
Curull, quin missal! Pero saps que jo te l agraeixo!!!!I com he rigut llegint-lo! Gracies, pero no calia tripicar-lo, juasjuasjuasjuas!!!
Silvia, el tema portatil era precisament pert poder connectar a Internet on our own i poder penjar aquestes fotos que veus, actualizar el blog, etc., fins i tot per distraccio! :-) I tb l utilitzem de backup de les fotos, toma informatic!!!! :-)
Com sumeu! de fets rellevants durant aquest viatge... Com sumeu...! (En Màrius Serra, com en Ramon Pellicer, llegirien entre línies...)
La triple crònica no fa més que posar de manifest la meva inadaptació a la realitat electrònica, cibernàutica, xiripitiflàutica... Ja sabeu com m'ho estimo més jo, de caminar per aquests llogarrets de les experiències viscudes intensament! molt millor amb una bona cervesota, un bon vinet i hores per davant, carat! però si per contactar hem de fer això... snif, snif... Per cert ja domineu el tailandès? Ni que sigui una mica... ja sabeu el que deia l'Eugeni del búlgar...
Una fffffffffffffffooooorta abraçada!!!!!!!!! En tres horetes marxo cap a l'Estadi, a dir Bem vidos a l'eshquadra bemmmfiquishta!!
Curulle
Bona tarda Tailàndia, bon dia Catalunya! Seré breu i intentaré només expressar-me una vegada i no tres... total per dir el mateix...
Ahir a la nit es va patir, bon iuma! L'equip benfiquista va fer el seu partit, de fet va fer la seva eliminatòria, al seu gust i amb un pèl de sort, és clar, però van aconseguir allò que volien: Arribar al minut 170 amb l'eliminatòria obert i aleshores jugar-se-la a la contra. I per molt poquet bon amic, per molt poquet no els surt bé... doncs a tres minuts del final i amb 1-0 al caseller, el mestre va haver de pronunciar els següents mots: ValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdésValdés! i sí, ens va salvar del desastre, encara que només un minutet després Eto'o s'encarregués de posar una mica de pòlvores al marcador, la miqueta de Rimmel necessària i que tot semblés molt més maco del que va ser... Com sabràs al minut 5 Ronaldinho marrà una pena màxima -sona a execució això!- doncs el porter italià de l'equip lusità, feu una gran aturada, a mitja alçada del seu pal dret, porteria de la Travessera, jejejeje, després d'un xut potent i ben col·locat. La gent es mirava amb recel a l'Estadi bon iuma... temerosa... i prudent... Sí, hem anat de sobrats, de superbs i quasi ho paguem amb l'eliminació.
Ara ens espera el Milan, un equip veterà, expert, que fa bon "caldo" que en diríem! Penso que la clau per a superar l'eliminatòria -estem a dos partits només de París!- és el ritmo de bolón -que deia l'altre mestre!-. No crec que siguin capaços de seguir-nos l'estela si fem anar la bimba com sabem! per això haurem d'evitar jugar amb Van Bommel... per exemple.
L'altre finalista sortirà del Vila-real - Arsenal! Un dels dos serà a Paris! Zero a zero a Delle Alpi!!!
Una forta abraçada!!!
I ara vosaltres!!! Relateu més vivències!!!! Què passa! Ja no hi ha serps al país o què? jejejejeje
Molts petons per a tots dos!!!!!
Curulle