El descans del guerrer

Una fotografia recent de l'Oriol dormint plàcidament al sofà del menjador de casa.

Que monooooooo... quan dorm! :-D

La veritat és que el dormir nocturn no el porta massa bé, es desperta força vegades i encara no hem gosat aplicar el mètode Estivill, però em temo que ens hi veurem obligats!

I menjar va a dies; a vegades s'ho clava tot i a vegades no es clava pràcticament res... curiós.

Però en canvi el tema moviment el porta molt bé, des dels 8 mesos que es posa dret tot sol i gateja com una locomotora, no para quiet d'aquí cap allà tocant-ho tot i posant-s'ho tot a la boca... un clàssic! I li agrada molt caminar de la mà dels pares o de les àvies! També és molt simpàtic i rialler, que això fa molta il·lusió.

Per cert, dilluns va començar a l'escola bressol i ha anat molt i molt bé, ni mig plor ni marranades ni pataletes, ni res de res! Fantàstic! L'únic, que les mestres no han aconseguit encara que dormi, juasjuasjuas! Que nos van a contar! :-p