Ahir el Barça va quedar eliminat de la present lliga de Campions. Fins aquí una obvietat com un piano. Però recullo els comentaris d'en Joan Manel al
blog d'en Mikel perquè no puc estar-hi més d'acord; ahir va passar el Liverpool però si mirem els mèrits fets al Camp Nou, amb mooooolta llet. No em surten els comentaris des del mal perdre (que en tinc i molt) sinó del que he vist.
He vist un equip que es troba amb un gol clau a favor de miracle (errada de Valdés), que 'deambula' pel camp fotent cosses i a córrer, que no lliga 3 passades seguides amb la pilota al terra... què voleu que us digui? A més es troba un Barça immers en 4 partits seguits d'alt risc, amb 2 homes clau sortint d'una lesió i 2 homes més clau en una baixa forma física alarmant (Gaúxu i Deco), i amb la tornada al seu estadi. Ho sento, i potser sonarà bèstia, però quan ens va tocar el Liverpool vaig dir que era l'equip que menys futbol tenia dels que ens podia tocar i no puc més que reafirmar-me en el que vaig dir. Futbolísticament, són una banda. Ara, una banda amb collons, esperit, orgull, disciplina, ànim, ofici, determinació, 'pundonor', etc., justament el que habitualment ens falta a nosaltres. Per mi l'eliminatòria es comença a perdre no quedant primer de grup a la lligueta, amb l'empat del Chelsea al final del partit del Camp Nou i encara sort que es va empatar a Bremen, però a Bremen s'hi ha de guanyar. Jugar-te el ser o no ser fora sempre té un plus de dificultat. I no vull criticar ni rajar dels jugadors, només vaig trobar a faltar intensitat, la intensitat que si trobes sempre en el Puyol i normalment en Deco, ahir espès com mai. Amb intensitat i orgull ahir es passa a quarts. I ja sé que algú em recordarà les ocasions de marcar que va tenir el Liverpool ahir, que les va tenir i una (triple) molt clara; la resta xuts de lluny i davant un 3-4-3 ofensiu per necessitat. El que es diu elaborar jugada, poc o res.
I respecte les estadístiques vull fer un apunt. M'agraden i em diverteixen i la majoria de vegades són certes. I ho són la majoria de vegades perquè sempre contemplen un percentatge d'error. El truc (de 'l'almendruc') seria contemplar rigorosament totes les variables que intervenen a un fenomen. I aquí hi ha la mare dels ous. En futbol es tira molt d'estadística i segur que sovint s'acompleixen, però hi ha un aspecte amb el que no combrego ni fart de vi. Es parla que tal equip ha visitat x vegades aquell estadi i p vegades ha guanyat, q vegades empatat i r vegades perdut i que, per tant, té un % tal de possibilitats d'obtenir cadascun dels 3 resultats. I vinga!!, avall que fa baixada!!! Però si ens parem a pensar, durant 50 anys, un equip és exactament el mateix??? disposa dels mateixos jugadors i entrenador??? Els jugadors han dormit les mateixes hores i menjat el mateix cada any que s'han enfrontat??? Psicològicament afronten el partit de la mateixa manera??? venen de guanyar o de perdre????
Si que es pot fer estadística, per exemple, dient que en un % x de vegades que un equip disposa del 70% de possessió de la pilota, guanya un partit. Són dades objectives. Es correlaciona el percentatge de possessió amb el resultat final i són faves comptades. Però que algú esgrimeixi com argument que el Liverpool, per exemple, no ha quedat mai eliminat d'Europa després de guanyar l'anada fora, a mi me la suspèn (com li agrada al bo del Monlloretta aquesta expressió!) per temps musicals. No té cap valor. Com tantes altres coses... però un cop més, en l'exemple que he posat, no deixa de ser la puta realitat, i perdoneu l'expressió. Ironies de la vida! :-D
