Notícies fresques

Bé, per fi avui hem tornat a anar al metge per fer la segona ecografia. Recordeu que la que vaig penjar l’altre dia datava del dia 22 de setembre!!! Aquest cop hem anat a la Seguretat Social. Avui ja hem pogut veure les manetes i els peuets (per què fem servir diminutius??? Quina cursilada!), el cap, l’estómac, el cor bategant (increïble!), etc.

L’anècdota ha vingut en el moment que la doctora, quan ja duia una bona estona maniobrant sense haver-nos dit res (jo ja em començava a impacientar...) i segurament se n’ha adonat, va i diu “Bé, estigueu tranquils que el nen està perfecte...”. I jo que no m’ho penso i entre esverat i eufòric li engego: “Així és un nen?!?!?!?!?!?!” I em diu: “No, home, no; encara és massa d’hora per veure-ho...”. Imagineu-vos el fart de riure de la doctora i de la Mireia, i jo amb una cara de pardillo que feia por, jejejejejejeje!!!

Vinga, tu, primícies!! La doctora s’hi ha estat una bona estona perquè no hi havia manera que el pesoleque s’hi posés prou bé per veure el plec nucal. Al final ho ha aconseguit i ens ha confirmat que el tal plec nucal està perfectament. El tema del plec nucal, pel que he llegit, és important per descartar anomalies, encara que la ciència en general es basa en l’estadística...

Divendres vinent tenim visita amb la llevadora a la qual durem la informació que hem obtingut avui i a veure què ens explica. I divendres següent, dia 10, tornem a veure el pesoleque, aquest cop per la mútua. I anar fent i passant setmanes!!! És acollonant com passa el temps!

Ha estat divertit perquè el pesoleque es mou més que els preus. És inquiet, això segur. No para. Si quan neix és igual, anem arreglats! Amb aquest (gran) argument del moviment, quan hem sortit he aprofitat per insistir mig en broma a la Mireia que ve un nen, ja que sempre a casa se m’ha dit que de petit no m’estava mai quiet i recordo el pare explicant que al parvulari hi va haver celebració especial el dia que vaig posar un genoll a la cadira! No cal dir que, com moltes altres anècdotes explicades pel pare, la història estava (segur) convenientment exagerada... Però que he estat molt mogut és veritat, de fet sóc d’aquells que assegut al sofà o a la cadira ara mateix mentre escric, faig anar els genolls de fora a dintre repetidament i sense parar. I no suporto haver-me d’esperar ni fer cues tot i que darrerament m’ho agafo d’una altra manera. Però allò de cues a l’autopista, o cues per pagar al súper, o cues per comprar una entrada per un concert... brrrrrrrrrrrrr! Em poso a parir!

El que passa és que després m’he mirat la Mireia i he recordat les batallites explicades per la seva família... i m’he adonat de seguida que el fet que el pesoleque es mogui no garanteix res, evidentment. Quina una, la Mireia! :-D Per tant, de moment seguim empatats i encaparrats cadascú amb el que sent, intueix, imagina o avança... és a dir, amb res!!! Però el que és més important, tot està perfecte! Seguiremos informando! :-D

Paternitat

Bé, per fi tinc la sensació que tothom a qui volíem dir-ho ja ho sap. Per això he trigat tant a penjar alguna informació relacionada amb la futura paternitat de la Mireia i (en principi!, jejejejejejeje) meva. No volíem de cap manera que tu, o tu, o potser tu us n'assabentéssiu llegint una entrada al bloc. Volíem dir-vos-ho en persona perquè ens fa moltíssima il·lusió. I us agraïm molt a tots les mostres d'afecte i d'alegria que ens heu ofert en saber-ho!

De fet, encara que el tòpic digui que ella insisteix a ell per anar-lo a buscar i ell es fa el suec, en el nostre cas podríem dir que no ha anat ben bé així. Sempre m'ha agradat la canalla (i que ningú surti amb la broma fàcil, ara!) i per mi ja fa temps que hi seríem, però també he tingut molt clar que no cal forçar una situació tan seriosa com aquesta, que ha de venir de manera natural i d' un desig ferm. Un cop hi ha consens, què us he d'explicar? A la feina! :-p

La veritat és que hem tingut la sort que tot ha anat molt ràpid i no hem hagut de viure cap angoixa ni incertesa (ni el desemborsament econòmic que suposa, que trist!) de si hi havia cap problema de fertilitat, ara que lamentablement sembla que estan tan extesos.

Ara mateix estem de dotze setmanes, la Mireia es troba força bé i també per sort no pateix nàusees ni vòmits; tot just una mica d'insomni que li provoca cansament durant la jornada. Ha deixat de fumar (jo només he estat capaç de reduir-ne el consum, per ara), no tasta l'alcohol ni el cafè i porta una vida sana i ordenada. Encara no sabem si serà nen o nena, la Mireia s'estima més i veu una nena i jo m'estimo més i veig un nen (ni en això ens posem d'acord) i el tema noms també es troba en punt mort fins que en sabem el sexe. Llavors es reobriran les negociacions. Demà passat tindrem nova ecografia i per bé que encara és d'hora podria ser que es veiés alguna cosa, a veure si sortim de dubtes! Si no, el suspens s'allargarà entre 2 i 4 setmanes, suposo.

La imatge que he penjat és la de la primera i única ecografia que hem fet. Es correspon als 20 dies d'embaràs, més o menys, i ja s'hi veu aquella mena de cercle que serà el nostre fill o filla. Li vam sentir el cor i encara que hagis sentit explicar-ho és una experiència única i meravellosa. Tenia un batec ràpid i fort. En vint dies... sembla mentida!

Aquesta ecografia la vam fer el passat 22 de setembre, just el dia que feia 39 anys que els meus pares es van casar. I el seu neixement està "previst" pel 13 de maig, i tot i que sabem que podria ser tant abans com després d'aquest dia, seria bonic perquè el dia 12 de maig va néixer el meu pare (1939) i també un 12 de maig (2004) va morir el Jose, un segon pare per la Mireia. Per mi, que m'agrada llegir entre línies i m'encanten aquestes "casualitats", seria tot un símbol que el meu fill/a nasqués el mateix dia que un dels seus avis, a qui en aquests moments de felicitat, encara trobo més a faltar.

El Periódico

Fa temps que compro El Periódico. Normalment dissabtes (pel Teletodo, és trist, ho sé) i diumenges pel suplement del Motor (Airbag) que m’agrada força. De fet, el motiu principal de comprar un diari és que dissabte i diumenge amb la Mireia anem a fer un cafè pel centre de Sabadell i dediquem una estona (excessiva segons ella) jo a llegir el diari i ella a fer els encreuats, autodefinits i sudokus diversos. I per què El Periódico? Doncs perquè ja fa un temps que és en català, perquè fa molts anys que el conec i hi estic acostumat, és còmode de llegir, etc., tot i que és sociata descarat, sensacionalista, etc. De fet és espectacular com “s’ataca” la dreta, ja sigui espanyola o catalana.

Sempre tenim la conya amb el meu germà Ramon perquè ell és lector d’El País i, òbviament pensa que El Periódico, al costat d’El País és un diari simple, un tebeo. I jo em mofo d’ell com si se les donés d’intel·lectual, ja que El País, tot i que també es considera proper als socialistes, passa per ser més objectiu, seriós o rigurós.

La qüestió és que divendres passat El Periódico va treure un titular en portada que em va escandalitzar i indignar de mala manera: “Artur Mas proposa el carnet del bon immigrant”. Sense entrar a debatre la idoneïtat de la proposta i sense ser adepte d’en Mas ni de Ciu especialment, aquest titular em rebenta perquè més que informar el que fa és OPINAR. I les opinions, a un diari, no es donen en portada, es donen a l’Editorial o es donen a títol personal ja sigui a una columna d’opinió o a una carta al director si s’és lector i es vol participar. Aquest titular jutja, valora i (des)qualifica una proposta en el moment que utilitza la paraula “bon” per diferenciar immigrants. Insisteixo que em centro només en el titular i obvio la proposta en si que de fet ni me l’he llegida.

El Periódico es converteix, doncs, en un instrument (i molt descaradament) més del PSC a l’hora de fer campanya. Amb mi, que no comptin.

Hauré de tornar a comprar l'Avui, que en Ramon m'ha comentat que darrerament està millor, o hauré de provar amb El Punt, a veure si diumenge ve amb un suplement de motor! :-D

Sobre el Barça

M'agrada molt en Rijkaard i penso que és el millor entrenador que pot tenir un gran equip. És mesurat, tranquil i recolza els seus jugadors creant el clima perfecte per treballar i quan van maldades no els critica públicament. Dit això, penso que s'ha equivocat en les alineacions i en l'estratègia en els partits més importants. I de fet ell mateix ho ha reconegut en unes declaracions a Catalunya Ràdio. Per això se m'acut intentar comentar, després d'aquesta autocrítica d'en Rijkaard, on s'ha equivocat i generar un debat futbolero interessant.

A Bremen penso que fa descansar tius massa importants a l'equip i empatem de miracle (Sant Messi), amb el Chelsea, planteja un centre del camp tocador quan calia un centre del camp pegador; Edmilson no està per jugar partits contra bales perquè ell no ho és ni té recursos per enfrontar-s'hi. Gairebé sempre que ho intenta li marquen falta.

I al Bernabeu l'home va tenir pebrots i va fer sortir els 3 petits (Xavi, Deco i Iniesta) al mig i amb Thuram darrera que em sembla molt bona idea tot i que no va estar massa fi. Els 3 petits, però, potser no van sortir a l'escenari ideal, pq tothom tenia claríssim q el Madrid sortiria com una moto i caldria aguantar els 20' primers d'embestida. Jo hagués sortit amb Xavi, Deco i Marquez, i hagués deixat Iniesta de revulsiu. I penso que contra equips que sabem que ens apretaran cal sortir amb Thuram-Puyol de centrals i amb Marquez de centrecampista defensiu. No ha de ser fàcil per un sistema atacant superar aquest triangle... Puyol i Thuram són 2 centrals ràpids, contundents, bons marcadors i que cometen molt poques faltes, aspecte molt important per evitar situacions compromeses. Márquez és un central que pot jugar de pivot, pega si ha de pegar (cosa necessària), va bé per alt i té sortida de pilota jugada, cosa que no tenen en canvi Puyol i Thuram. També pot aportar desplaçament llarg a les bandes, sempre i quan no n'abusi. L'únic però que li veig al Màrquez és que a vegades quan pega se li veu massa, tot i que penso que ho està corregint. A les bandes de la defensa jo apostaria per Zambrotta o per Oleguer a la dreta i per Silvinho a l'esquerra. Gio per mi no dona la talla tècnicament, potser supera Silvinho en defensa però en atac no aporta res. Silvinho també s'entén molt bé amb el Gaúxo, té dribling, té perill, una bona gardela i centra més que correctament. Diria que és l'únic dels laterals que centra bé, de fet.

A part, el Gaúxo està en una forma que de tan baixa no ho pot ser més, tot i que un tiu com ell ha d'estar a la gespa perquè la seva presència provoca caquetes al rival. Però el que està fallant més que una escopeta de fira és Deco, desconegut. Perd pilotes perquè falla passades d'aleví i trobem a faltar els seus gols encara que siguin de rebot. Tothom casca el Gudjohnsen pq no goleja com Eto'o, però ningú diu res de la nula aportació en gols del centre del camp en general (Xavi, Iniesta, Deco) que està pràcticament inèdit en aquesta faceta. S'ha venut Van Bommel, que el trobo un matusser de collons, però no hi ha un tiu del seu perfil (gran arribada i lluita en posició avançada) al planter.

Gudjohnsen em sembla un jugador molt interessant, però no el veig de 9 pq no és un killer. Té cos, moviments i gol, però no és especialment ràpid ni té la definició d'un 9 nat. I encara no està adaptat. Però penso que ha de jugar, perquè és l'únic del davant que té cos per barallar-se amb els centrals contraris. I treure en Saviola a les 2ones parts em sembla collonut després que en Gudjohnsen els hagi cansat. Saviola em sembla una bona opció contra centrals lents, perquè és molt ràpid en l'arrencada, és un bon rematador i és capaç de crear-se ell sol l'ocasió, cosa que no veig en l'islandès, a més l'envergadura més aviat precària del conill va molt bé per provocar faltes perilloses prop de l'àrea, o fins i tot, penals. Jo tenia un entrenador que en els fores de banda prop de l'àrea contrària ens els feia servir al tiu més petit de l'equip (que sorprenentment no era jo), col·locat estratègicament dins l'àrea. No cal dir que el company, en moltes ocasions, sortia volant per l'efecte del marcador. Penal i gol.

La baixa d'Eto'o és molt important pq no només aporta gol sinó que jo diria que és tan anàrquic en general que mai saps per on sortirà. Per un defensa el pitjor és haver d'estar pendent d'un paio que no només és rapidíssim sinó que a més es mou molt i per tot arreu, igual que en Messi. És més fàcil marcar en Ronaldo que l'Eto'o o en Messi, perquè ens entenguem. I en defensa és com una mosca collonera perquè ningú pressiona el porter o les defenses rivals com ell ho fa, sense defallir i provocant moltes vegades l'errada rival.

No crec que en general hi hagi falta de gana o d'ambició, més aviat penso que es tracta d'un problema de forma física general a la que hi ha ajudat i molt la (abscència de) pretemporada i el sistema de rotacions de l'equip tècnic. Tens tothom jugant però cap amb el ritme de competició que exigeixen els grans equips rivals, que tots juguen amb un onze més o menys estable. Rotacions? Si, però no contra els grans. Contra els grans volem veure els millors a la gespa. També falta que acabin d'adaptar-se els nous (Thuram i Zambrotta no havien vist mai una defensa de 3 ni un mig de camp "pelotero" i Gudjohnsen jugava al contraatac), l'equip vagi agafant el ritme i, sobretot, que no se'ns constipi el Messi.