Curiós

Aquest estiu m'he fixat circulant per les nostrades autopistes C-58 i AP-7 en els missatges amb els que ens bombardegen als diferents panells lluminosos que et vas trobant.

En alguns casos els missatges sortien alternativament en català i castellà o en català i anglès, directament, suposo que per tocar els pebrots als autors del famós documental (?) de Telemandril. Com que a més ja no corro perquè m'he tornat responsable i m'estimo la meva butxaca, doncs he pogut tenir el plaer de poder llegir aquests missatges tranquil·lament i m'he trobat amb la sorpresa que segueix.

Missatge en català: "Al volant no sigueu inconscients". Missatge en castellà: "Al volante sean conscientes". No hi trobeu una diferència important i relativament subtil en el text? Així d'entrada, als castellanoparlants se'ls tracta de "vostè" i als catalans de "tu", o de "vosaltres" per ser més exactes. Però per mi el sentit dels 2 missatges és totalment diferent; als catalans se'ns renya "...no sigueu inconscients"abans de fer-la i només falta afegir-hi "...dolentooooooots!". En canvi, als castellanoparlants més aviat té un to de consell o de recordatori. El missatge en català és en negatiu, és una prohibició (no sigueu), i l'altre és en positiu, com dient "segueixin així de bé".

Segurament s'ha d'anar molt lent per l'autopista per parar-se a pensar en aquestes coses, i és que els límits de velocitat són un altre tema per fer-ne un post! O potser simplement s'ha d'estar avorrit o tenir posat al cotxe un CD tranquil·lot, tranquil·lot... però de qualitat! :-D

Les 7 diferències

L'Oriol (a l'esquerra) i en Pau (a la dreta), compartint una estoneta de joc i descans al llit de viatge que tenim instal·lat al menjador de casa (gràcies als Solsona-Joseph).

El títol del post no pretén proposar cap joc de trobar les 7 diferències entre en Pau i l'Oriol, que si ens basem en la foto són òbvies, d'altra banda. Només pretén fer una reflexió senzilla i modesta sobre com determina néixer al si d'una família o d'una altra; en contra dels paradigmes dels neoliberalistes que proclamen que tots tenim les mateixes oportunitats i que tot és fruit de l'esforç, i blablabla. No és veritat. O si més no, no és veritat al 100%.

Si que és veritat que l'esforç dona fruit, però també és veritat que l'entorn de socialització d'un petit predisposa bastant el seu futur. Si els pares tenen formació superior, probablement t'encaminaran a formar-te, si els pares et peguen, probablement pegaràs els teus fills. Només són 2 exemples, res més, i només per contradir segons quines tesis.

En Pau té 2 mesos i no sap qui és el seu pare, i de fet no en coneix ni l'olor ni la veu. Potser no arribarà a conèixer-lo mai, el van detenir sense papers poc abans que ell nasqués i el van repatriar, i sembla que un cop a Bolívia ha 'refet' la seva vida 'encarregant' un altre Pau... En Pau potser no n'és conscient, però la seva mare està passant moltes dificultats per disposar d'un lloc on dormir sols i tranquils tots dos; la mare d'en Pau té el permís de treball 'marcat' només (i per 1 any) per fer tasques domèstiques i això dificulta el progrés en tranquil·litat i en recursos i directament obstaculitza assolir un contracte a empreses amb altres perfils professionals pels quals ella està sobradament capacitada. En Pau té la nacionalitat espanyola però probablement en uns mesos les dificultats el portaran amb la seva mare a Bolívia, on intentaran aixecar el cap enmig de la crisi que sembla que està instal·lada en aquell país. No sabem si en Pau tindrà l'oportunitat d'estudiar allà a Bolívia i fugir de la incertesa com a paràsit instal·lat a la teva vida.

Però no es tracta de veure-ho tot de color negre, tant l'Oriol com en Pau tenen també moltes coses en comú. Una mare que es desviu per ells, colors i moviments que criden la seva atenció, moltes hores de son al dia, llet que els alimenta, i en resposta a la veu, el to i la manyaga, un somriure. Com el que ens regala en Pau a la fotografia.