Dia 6, excursió per les illes de KOH SAMUI

El dia ha començat d'hora per mi perquè no em volia perdre el Barça-Benfica, que ahir a la nit ja em vaig assabentar que podia veure en obert per 2 canals diferents. Em vaig posar l'alarma del mòbil a la 1.30 sense recordar que no havia canviat l'hora del mòbil a l'hora de Thailàndia. Resumint, que m'he despertat de casualitat al minut 55 de partit guanyant 1-0 amb gol del gaúxu.

L'estoneta que vaig veure de partit vaig advertir un Benfica ben situat al camp, amb les línies força juntes i que, per bé que el barça té recursos per superar la tàctica, tenia la situació controlada malgrat el resultat advers. Em vaig cagar en tot amb l'ocasió que van fallar i que va precedir el gol d'Eto'o. Això em dona per pensar... crec que el Barça està acusant molt la baixa de Xavi, de Messi (factor sorpresa) i de Márquez a l'eix de la defensa. Ens espera un Milan que si, és força defensiu, però que si cal sap jugar la pilota no ens enganyem! Fins ara he estat molt optimista però veientel Barça ahir, jugant al Camp Nou, patint més del compte amb un Benfica justet tècnicament... no se, no se...

Deixant el futbol de banda, avui ens hem llevat a les 7 perquè ens vam apuntar a una excursió en llanxa per les illes del voltant de Koh Samui. Hem esmorzat i al voltant de les 8 ens han recollit en una furgo per anar fins la platja des d'on salpava la llanxa. Érem una vintena de guiris i uns 4 tripulants. No hi faltava de res, teníem aigua, coca-cola, taronjada, etc., a la nostra disposició i el guia principal, en Liam, ha estat molt simpàtic i xerraire. Tot en anglès. Cap problema, ens ha servit per treure-li la pols, a l'anglès.

La primera parada ha estat al costat d'unes roques d'una illeta per fer snorkeling i a fe que n'hem fet. La veritat és que creia que aquest oceà seria més espectacular... si hi havia peixets però una mica ja és això, no? Després de fer snorkeling hem anat cap una altra illa més poblada on una part de la gent ha fet kayak però nosaltres no perquè tot i que a l'hotel ens havien dit que se'n feia es veu que no ho teníem inclòs. Fote't! Bé, la Mireia ha aprofitat per banyar-se i jo, que porto la calrada multiplicada he preferit asseure'm a un tronc sota una palmera. Sàvia decisió. No hi portava ni 10 minuts que he sentit un sorollet a la meva dreta, com si hagués caigut alguna cosa de la palmera. Collons si havia caigut alguna cosa! El que semblaven branquillons han començat a moure's en "s" i m'he quedat glaçat, corprès i garratibat. Era una serp. Verda, primeta (l'amplada d'un dit de la mà) i d'uns 50 centímetres màxim. Però una serp, rediantre! Amb la por que em fan! Càsum l'ou bullit! Crec que s'ha espantat més ella que jo i s'ha pirat en un pim pam. He sortit corrent de sota la palmera perquè allò que ha passat una vegada en pot passar 2. La Mireia ha sortit de l'aigua petant-se de riure del meu espant i ha hagut de ser ella qui recollís les bosses, les càmares, etc. Jo no m'hi he tornat a acostar.

Després que tornessin els kayakeros hem embarcat per anar a una altra illa a dinar. Illa deserta, per cert. El menjar l'han desembarcat els tripulants i ens l'hem cruspit en un no res. A continuació a la llanxa una altra vegada per anar a una altra illa a fer un trekking per la selva (ui, quina il·lusió!!!!) per anar a veure un llac que hi ha al bell mig de l'illa. Impressionant. És el de la foto. El paisatge natural és el més maco que he vist mai. Acollonant. Jungla de l'autèntica. Al grup hi venia un abuelete que l'hem hagut d'anar esperant tot el dia perquè l'home es mou amb una certa dificultat, però el paio s'ha cascat el trekking de dalt a baix.

Tot seguit hem tornat a la llanxa per anar a un altre racó a nedar una mica. Just ens aturàvem hem vist tots el que semblava un tauró prop, però el guia ens ha tret la por del cos ficant-se ell a l'aigua primer. Menys mal, perquè no les teníem totes.

El viatget aquest l'hem fet amb uns neozelandesos molt simpàtics, de mitjana esdat diria jo, que com a anècdota m'ha cridat l'atenció que per dir nice pronuncien "nois", de manera que semblava que es referien a que hi havia soroll, jejejejejeje. La resta hi havia una parella de Florida, un parell de japoneses que no s'han banyat i un grapat de russos d'allò més "notes" i força maleducats. Aquesta penya, els russos, mengen a part. Són el que no hi ha. Esperant-los per marxar, esperant-los per anar, contradient el guia, demanant cervesa... Jo ja els tinc calats de quan treballava al museu i, encara que no vulguis fer-te prejudicis, te'ls acabes fent... i s'acompleixen!

Per tornar, curiosament, ens han deixat a la platja de davant de l'hotel, essent els primer passatgers en arribar a destí. I jo em pregunto, per què no ens hi han recollit al matí, en comptes de fer-nos matinar??? Són folls, aquests thai!

Aquesta serà la darrera nit del viatge de noces. Bé, de fet no serà la darrera perquè la darrera ens la passarem a l'avió de tornada. Per cel·lebrar-ho, tornarem a sopar vora el mar, a la platja. Demà estarem a l'hotel fins a quarts de 6 i ja emprendrem el viatge de retorn. Tot s'acaba, però ja tenim ganes de veure-us i fer-vos empassar els videos, les fotos, i blablablabla... Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i ha valgut molt la pena, tot i les estones de por zoofòbica que he passat. Fins molt aviat, una abraçada!

Dia 5, SANTIBURI RESORT HOTEL, KOH SAMUI

El dia 5 ens els vam tirar tot completament a les instal·lacions del Santiburi Resort que com us dèiem és una autèntica passada. Al matí ens vam llevar relativament tard, cap a les 9 per bé que un servidor feia estona que s’anava despertant perquè ens havíem ficat al llit cap a les 23h i jo si estic descansat no necessito dormir tant, més aviat em llevo baldat com així va ser.

Baldat de l’esquena, suposo que de clapar panxa enlaire que no en tinc costum i no m’agrada gens. Ens en vam anar a esmorzar i vam flipar de la varietat i quantitat de menjar disponible. Podies esmorzar només fruita i rebentar o bé esmorzar salat o dolç, és igual, rebentaves igual. Després d’esmorzar i fullejar amb molt d’interès el Bangkok Post, vam decidir que el millor que es podia fer era anar a la platja i ni més ni menys això és el que vam fer.

La platja és curiosa perquè de l’aigua fins les palmeres del final de la sorra hi deu haver no més de 20 metres, però fa una baixada brutal així que les tumbones queden una miqueta inclinades. En vam agafar 2 i les vam arrossegar sorra avall buscant el sol perquè sota les palmeres bàsicament hi trobes ombra. A partir d’aquí… relax… més relax… banyet… solet… llibre… quietud i placidesa! Just el que necessitàvem després del circuit pel nord. La sorra cremava que feia por i l’aigua estava calenta. I quan dic calenta vull dir calenta. Per seguir en la meva línia, dins l’aigua no se que carat vaig trepitjar però em vaig fotre un bon tall. M’imagino (vull pensar) que vaig trepitjar una pedra, quan de pedres mira que n’hi ha poques en aquesta platja! Una miqueta de coïssor i prou.

Vaig començar el llibre d’en Teixidor “Pa Negre”, que va sobre la infantesa d’un nen a l’Osona de la post guerra, amb el pare empresonat per roig i la mare pencant com una negra a una fàbrica tèxtil per tirar endavant. Només en vaig llegir una cinquantena de pàgines perquè el sol apretava de valent i som tan llestos que no dúiem crema solar. La calrada que vam agafar és de les bones. Vam estar una hora i mitja a la platja i semblem gambes.

Vam dinar a l’hotel mateix i a la tarda vam fer piscina, però ara a l’ombra. Em vaig dedicar a fer descoberta de l’entorn i vaig anar a petar a un jacuzzi al costat de la piscina on m’hi vaig passar una bona estona…em fa la impressió que entre la piscina i el jacuzzi vaig estar en remull ben bé més d’una hora…total, que vaig sortir més arrugat que una pansa.

Vam decidir sopar fora de l’hotel i vam anar a petar a un italià, que vagis on vagis en trobes sempre d’aquests. Una mica de pasta, una amanideta i cap a dormir que dúiem un sobreesforç a sobre que pa qué!

Dia 4, de CHANG MAI a KOH SAMUI, passant per BANGKOK

El dia 3 vam arribar a Chang Mai i vam fer la darrera sessió de mercadeig, fins ara. La darrera i la més esgotadora de llarg perquè entre tot el que ja havíem anat comprant ens vam haver de plantejar, si o si, l’adquisició d’una altra maleta per poder encabir-ho tot…

Dit i fet, vam acabar mercadejant-ne una d’aquelles que no cal que facturis, suficient per endinyar el sobrant de coses amb les que ens hem anat fent al llarg del viatge. En aquest tipus de llocs, encara que no vulguis, acabes comprant com un descosit perquè realment els preus valen la pena.

Vam tornar a l’hotel en tuk-tuk perquè vam perdre el darrer bus del propi hotel i l’endemà ens tornava a recollir l’Air al voltant de les 9 per dur-nos a l’aeroport. El circuit s’havia acabat. L’Air va intentar colar-nos a un vol anterior cap a Samui perquè el pla previst ens deixava tirats a l’aeroport de Bangkok 3 hores…i no ho va aconseguir. Tot estava ple de manera que a les 11.30 aterràvem a Bangkok i ens vam menjar 3 horetes que vam passar llegint fulletons sobre Koh Samui i fent sudokus (la Mireia), bàsicament. Una miqueta pesadet, però tot passa i finalment allà les 3 de la tarda ens enlairàvem cap a l’illa de Koh Samui, on aterràvem al voltant de les 4.

L’aeroport sembla un xiringuito de la Mar Bella i la cinta de l’equipatge sembla treta dels dibuixos dels Picapiedra. I no diem res de la calda que queia, que era espectacular! Però quan estàs de vacances tot se te’n fot en certa manera, o sigui que vam esperar pacientment l’aparició de les maletes que havíem facturat a Chang Mai i del guia que no hi era. Finalment ens va recollir un conductor en un 4x4 molt guapo i nou (crec que era un Toyota) i en 15’ de trajecte sotragós (i no per l’asfalt sinó pel xofer, que deuria ser la primera vegada que agafava un automàtic perquè anàvem endavant i endarrera al compàs dels seus cops de gas…) vam arribar a aquesta meravella que és el Santibury Hotel.

És flipant. No estem a una habitació, estem a una caseta a 15 metres de la sorra de la platja!!! La caseta per dins és una passada, tot en fusta de teca i decorat al més mínim detall, ens van rebre amb tot tipus d’atencions, floretes per tot arreu, piscina immensa, tot l’hotel és un llamp de jardí botànic! Molt guapo!

Per cel·lebrar-ho, vam sopar a un dels restaurants de l’hotel que està justament a la sorra de la platja, sota les palmeres. La Mireia es va clavar un peaso tros de llagosta que feia por i tot això amb una espelmeta per únic testimoni… molt honeymooner, que diuen per aquí!

La foto que pengem és la part del dormitori vista des del bany, noti’s l’amplada del bany! Jo crec que el saló-rebedor+habitació dormitori deu fer cap a 30 metres quadrats, però el bany en deu fer uns 15 més, té una pica per ell i una pica per ella (ho vam esbrinar pel secador de cabells…), una banyera central, la tassa a la dreta i la dutxa a l’esquerra. Tot amb floretes per tot arreu i detallets d’aquells que dius “això està fet amb gust!”

Dia 3, de MAE HONG SON a CHANG MAI

Finalment, després dels bramuls eixordadors de l’animal que teníem sota el collons de bungalow, ha arribat el dia i amb ell la claror. En Jazz ens ha recollit a les 9.30, després d’esmorzar al menjador de Can Dragó, perquè no havíem vist mai tants dragonets junts, d’aquells que també tenim a Catalunya.

Avui l’excursió ha començat acostant-nos a la ciutat a visitar el mercat. Molt guapo, i molt semblant en concepte als mercats municipals que tenim a casa nostra. Molta varietat de verdures i sobretot de fruites. També, pels més agosarats, varietat de cucs fregits per menjar. Como que no!

Després de comprar algunes cosetes al mercat (elefants de teca) ens hem dirigit cap un dels 3 poblats de dones girafa que hi ha a Thailàndia. 40 minuts de cotxe a 60 km/h per camins de muntanya fins que hem arribat al poblat. Espectacular. Entre l’entorn de vegetació tot i estar al final de l’estació seca i la diferència cultural que sempre xoca, hem flipat en colors. A més, hem tingut la santa sort d’enxampar la cel·lebració del seu any nou i hem pogut ser testimonis d’excepció d’alguns rituals en forma de dansa que els homes fan al voltant d’un poste força alt amb una mena com de pagodeta mini amb ofrenes. Duien uns tambors que feien sonar a ritme lent mentre donaven voltes al poste en rotllana i, de tant en tant, deixaven anar un crit tots plegats que sorprenia força perquè era de tant en tant que seria fàcil descomptar-se de compàs, juasjuasjuasjuas!!!

Després hem donat una volta pel poblat saludant moltes dona girafa i comprant algunes cosetes. Al mercat de Mae Hong Son hem comprat llaminadures pels nens. No cal dir que han volat! La tradició diu que només són dona girafa aquelles nenes nascudes els dimecres de lluna plena. Els posen aquests collars al coll i a les cames per obtenir colls llargs i cames llargues perquè els homes ho consideren atractiu. Tant, que actualment les nenes que ho volen també porten els collars, encara que no hagin nascut ni en dimecres ni en lluna plena. Total, la tradició autèntica es va perdent. Aquesta tribu, que es diu Karen, és originària de Birmània i els habitants del poblat en realitat són refugiats, per baixar a Mae Hong Son necessiten visat. Sobreviuen de vendre l’artesania als turistes tot i que el poblat que hem visitat és el menys freqüentat perquè el guia ens explicava que així és més autèntic i original. El poblat té 28 anys només i la tribu en fa 80 que està refugiada en 3 poblats a Thailàndia.

Són molt amables, tímides relativament, rialleres, simpàtiques i no els importa que et facis fotografies amb elles. Algunes d’elles, sorprenentment, xapurregen paraules en castellà i fins i tot una de joveneta, la més maca del poblat ens ha acomiadat amb un “adéu siau!”. Per flipar! A més del seu nom karení, se’n posen d’altres pels turistes. Nosaltres hem saludat una Maite, una Maria José i una Cristina. Tal i com ho llegiu. I encara més sorprenent, hi ha una part de la tribu que tenen les orelles llarguíssimes que són catòlics! Hem visitat l’església, feta de fusta i bambú.
El més emprenyador ha estat haver-se d’empassar un cony de póster del putu Real Madriz a la paret externa d’una de les cases. Serà que de merda n’hi ha a tot arreu! :-)

Finalment, hem tornat a la ciutat a dinar i després cap a l'hotel a descansar un parell d'hores fins que a les 4 d la tarda el conductor ens ha recollit i ens ha deixat a l'aeroport on ens hem acomiadat d'en Jazz, prèvia foto amb ell i intercanvi d'adreça d'e-mail.

A les 17 hores ens hem enlairat i en 25' ja érem a Chang Mai, on avui dormirem i demà ja volarem a Bangkok per enllaçar cap a l'illa de Koh Samui. A veure si allà ens podem connectar i continuar explicant-vos l'aventura! Serà fins llavors, que diu en Tomàs Molina!

Dia 2, de CHANG MAI a MAE HONG SON

Em llevo a les 2.45 am per veure el Barça-Madrid després que la Mireia em desperti perquè jo no sento l’alarma del mòbil, i després que ahir a la nit m’assegurés que el podria veure pel canal 17 de la tele.

Doncs jo que em llevo, m’enfundo l’elàstica blaugrana que m’he endut per l’ocasió i giro la tele per no despertar la Mireia. La veritat és que vaig veure el partit amb bastant menys passió; poser perquè el veia sol o potser perquè el comentarista thai ni s’immutava… en les 2 ocasions d’u contra u (van Bommel, el matusser, com va poder fallar allò!!!! I Larsson, a la segona part, només havia de driblar enfora i la clavava!!!!!), el comentarista no va alçar el to de veu el més mínim… Vaig estar acompanyat pels sms que ens vam enviar amb alguns de vosaltres. Francament, els en vam poder clavar una desena, per ocasions… i ells, una de clara i el grassonet que no perdona. En fi, una ocasió claríssima per ensorrar-los i la deixem passar. Som com unes germanetes de la caritat!! J Deixem el futbol que la senyora em renyarà.

A 2/4 de 9 ens llevem per volar cap a Mae Hong Son, una ciutat petita al nord-oest del país. 35’ de vol i ens reb el Jazz, un altre guia. Molt simpàtic i molt rialler, potser el que més, i molt finet el noi…potser el que més! L’hauríeu de veure corrent creuant la carretera, amb les mans obertes com si fos una ballarina… No arribarem a l’hotel fins a la tarda, de manera que ens desplacem de l’aeroport cap a visitar un parell de temples on podem admirar imatges de buda d’estil thai i d’estil birmà, ja que som a prop de la frontera de Birmània i molts habitants són descendents de birmans. El buda thai és mascle i generalment daurat, el buda birmà el consideren femella i és blanc, amb les celles depilades i els llavis pintats. Vam poder veure com els monjos novicis netejaven la pagoda i ens vam fer algunes fotos amb ells, que no podien tocar la Mireia per ser dona. És costum a Thailàndia que els fills mascles de totes le famílies passin almenys unes setmanes al temple, els rapen el cabell i estudien i llegeixen la vida de Buda. En Jazz, que té 25 anys, no fa massa que hi ha estat, de fet duu el cabell encara molt curtet a conseqüència d’aquesta estada. No li va agradar el tema segons ens ha confessat, tot i que és també com la Nush força religiós.

Després dels temples vam anar a dinar (aquí dinen entre 12 i 1) i a continuació vam anar a visitar la cova dels peixos, un lloc molt bonic on fan cria de carpes. Els vam donar de menjar i vam tornar ja a mitja tarda cap a l’hotel, el Golden Pai Resort, on les habitacions són bungalows aixecats un metre de terra i amb una jardí central on hi ha la piscina. Com que fa calor, ens posem el banyador i anem a la piscina, que té jacuzzi i tot. Una mica cutrillo, però jacuzzi al capdavall.

No sopàvem fins les 20.30 i quedaven 3 hores i mitja o sigui que vam acceptar la proposta de massatge thai i ens en vam fer una altre de 2 horetes, més que res per fer temps perquè no hi ha res per fer, estem a 7 km de Mae Hong Song i ens comencem a aburrir. Ens deixen baldats, sopem i ens fiquem al llit d’avorriment a quarts de 10 i sense son. La Mireia va començar a fer excels d’aquells amb el portàtil i jo a fullejar la guia de Thailàndia que em sembla força interessant.
La nit ha estat moguda. Estem al costat del riu i entre que la casa és de fusta, el sorollet dels grills i una bèstia que bramava com si la tinguéssim dins l’habitació… ens hem acollonit una mica, per què enganyar-nos! Segurament estava sota el bungalow i feia molt poca gràcia!!!! O estava emprenyada o estava en zel, fijo! I encara no tenim ni pajolera idea de quin collons de bitxo era…

Dia 1, CHANG MAI

El dia 1, dissabte, ens llevem a quarts de nou del matí, ens arreglem, esmorzem i ens recull la Nush, una guia baixeta, rodoneta i molt simpàtica que ens acompanyarà a una de les excursions, fins ara, més maques, interessants i divertides.

Vam anar al camp d’entrenament d’elefants de Chang Mai, a les afores de la ciutat. És el més antic del món i el més important de Thailàndia. Actualment hi ha 77 elefants, cadascun amb el seu nom i sempre associat al mateix cuidador, generalment homes. Els elefants es passegen pel camp i et passen pel costat com el més normal del món, al principi t’impressiona però de seguida t’acostumes a la seva simpatia i docilitat. Pels thai els elefants venen a ser com per nosaltres els cavalls, un company, un mitjà de transport i una eina de treball, també.

Tal com entres al camp, et venen manats de banana i canya de sucre perquè els donis de menjar. És sorprenent l’habilitat d’aquestes bèsties amb la trompa i no només per la impensable quantitat de coses que poden fer sinó amb quina precisió les fan. Et posen i et treuen un barret sense que ni te n’assabentis, pinten quadres que fliparíeu i saluden de mil maneres diferents segons el cuidador els marca amb moviments de peu.

A l’espectacle que fan, surten tots agafats de la trompa i saluden, després toquen l’harmònica (millor que el Xavi), fan 4 xuts a barraca amb unes pilotes enormes (ji, ji buinaaaaaaaaaaa!!!), empenyen troncs i els amunteguen un a sobre de l’altre, pinten quadres, etc.

Després, opcionalment, pots fer una excursió per la selva d’una hora de durada amb els elefants. No cal dir que ens vam apuntar ràpidament i és una de les experiències més guapes des que som aquí. Quan pugen i quan baixen vas una mica desequilibrat perquè el cul et rellisca per la cadira, encara que hi ha una barra que fa de tanca de seguretat per si de cas. Vam fer una volta per la selva creuant un riu i tot. Molt i molt xulo.

Després vam anar a una granja d’orquídees i de papallones, molt interessant però no tan autèntic, i en acabat, a dinar que ja se’ns havia obert la gana. Vam dinar al restaurant Mi Casa, pretesament de cuina mediterrània i la veritat és que no desentonava massa… vam menjar-hi una truita de patates força acceptable. L’únic que hi sobrava era la música de fons, Asúcar Moreno a tot drap… I jo que esperava sentir els Pescadors de l’Escala, jajajajajaja!!!!

Havent dinat vam anar a visitar el temple més important que hi ha Chang Mai, a 1000 metres d’altitud i amb gairebé 300 graons per pujar. Digueu-nos mandrosos, però amb el dinar al coll vam decidir pujar amb el funicular… La Nush és força religiosa, de manera que ens va explicar amb pèls i senyals tant l’estructura del temple com el significat de les coses, els actes, etc. A una de les pagodes, un monjo ens va lligar un braçalet al braç en senyal de bona sort. A la Mireia li va lligar el braçalet una mena de diaca, perquè ens entenguem, ja que els monjos no poden tocar les dones, ells s’ho perden! A què??!!
Vam tornar a Chang Mai i vam repetir l’experiència del mercat nocturn, però aquest cop menys estona i només vam comprar algunes cosetes. Retorn a l’hotel, sopar i dormir, que demà em llevo a les 2.45 am per veure el Barça-Madrid!!! La Mireia…va a ser que no!

Dia 31, de CHANG RAI a CHANG MAI

El dia 31, divendres, ens llevem a quarts de nou del matí, ens arreglem i esmorzem tranquil·lament perquè com que la tarda anterior ja havíem fet l’excursió de remuntar el riu, no hi ha cap pressa per sortir cap a Chang Mai, la segona ciutat en tamany, habitants i importància de Thailàndia. Chang Rai vol dir la ciutat del rei, que havia estat capital del regne fa uns segles. Després ho va ser Chang Mai que vol dir ciutat nova. I des de 1780, més o menys, ho és Bangkok.

Entre Chang Rai i Chang Mai hi ha 190 kms de distància que es fan en un parell d’hores i mitja per una carretera diguem que acceptable. No em van deixar conduir… potser haguéssim rebaixat el record, jejejejejejeje!!! Total, que vam fer el recorregut entre les dues Chang fent una paradeta a una mena d’àrea de servei, rotllo pipi i pitillet.

En arribar a Chang Mai vam fer unes quantes visites a fàbriques. Primer la de parasols de paper, després la de joies (or, rubí, diamants, safir, jade, etc.) i finalment la de seda. Tot plegat molt interessant però encara que diguin, força car, sobretot la joia.

Després del tute i de dinar, l’Air ens va deixar al Novotel de Chang Mai, que de fora tenia una pinta cutre que t’hi cagues però de dins millorava bastant, afortunadament. Estàvem a uns 4 kms del centre i vam decidir provar el massatge thai. Al costat mateix de l’hotel ens vam donar un massatge del 15 durant 2 hores per 700 bath cadascú, uns 15 euretes al canvi. Era massatge thai però amb oli, no d’aquells que et matxuquen l’ossada i surts pitjor que entres. Total, que entre que enfosqueixen l’habitació i hi ha aire condicionat, et relaxes fins gairebé clapar-te. A mi en algun moment se m’escapava el riure per les pessigolles als peus i a la cintura, i també a l’aixella… què hi farem!! Com anècdota, la dona que em feia el massatge a mi es va fotre un rot del cagar-se i la Mireia es va pensar que me l’havia fotut jo, juasjuasjuasjuas!!!! Els pels del clatell se’m van aixecar tots, qui la va parir! A part que no callava, la tia, va i se’m rota al clatell! J

Sortint del massatge vam agafar un tuk-tuk que és una mena de tricicle a motor fins el centre de la ciutat per anar al mercat nocturn. Moltes paradetes en les que, al final, hi veus sempre el mateix. Hi vam estar una horeta i mitja i vam comprar-hi força cosa, sobretot roba. És entretingut i no t’atabalen ni et persegueixen com a Bangkok, hi pots passejar més tranquil. De tornada vam agafar un minibus fins l’hotel on a quarts de nou llargs sopàvem.

Rotllo curiositat, el llit de l’habitació (440) és el més gran que hem vist a la nostra vida, s’hi pot dormir tranquil·lament del llarg o de l’ample, creiem que feia més de 2x2 de sobres!

Dia 30, de BANGKOK a CHANG RAI

Ei família!
Perdoneu el meuc del Carles, que no sap el que es fa (ni el que es diu) em sembla que l’únic encert de la seva vida és ser fan (i cada cop menys) del Knopfler, jejejejejejeje! :-)

Moltes gràcies pels vostres comentaris, breus i intensos en uns casos i extensos i detallats en el cas del Curull (quina crònica, nano!!! Com veus el futbol, que bé que el veus!!!!) , les vostres ratlles ens fan molta companyia quan les llegim!! Penseu que ens connectem quan podem; el dia 30 només ens vam poder connectar mitja hora i la velocitat de connexió fa riure, la hiaputa! No em vaig indignar perquè... estic de vacances!!!! Honey Moon!!! :-) Amb prou feines vam poder respondre un email que ja havíem d’anar a sopar com uns pepes!!! I ahir 31 la connexió de l’hotel no tirava, de manera que fins avui res de res! I s'ho cobren, els malparits, no us penseu! Així doncs, encara que ja som dia 1 d’abril, farem una mica de flashback i us explicarem què vam fer el dia 30. Som-hi!

El dia 30 vam sortir de Bangkok i vam volar cap a Chang Rai, al nord del país. En arribar vam conèxier l’Air, sobrenom del guia thailandès que ens va rebre. Ens desplacem en una mena de furgo amb aire condicionat i força còmode, el guia, el conductor i nosaltres. Com que l’aeroport està a prop del Triangle d’Or, vam fer cap allà sense passar per l’hotel, però abans ens vam desviar uns kms. fins un poblat on habita una tribu originària de la Xina que es dedica a fer teixits (bosses, teles, tapissos, etc) per després baixar a la ciutat a vendre-ho al mercat nocturn. El Triangle d’Or és un punt únic, doncs es poden veure 3 països de cop; Thailàndia (que és on som), a l’esquerra al fons Birmània i passat el riu, a la dreta, Laos, que és on es va amagar “el bo” del Roldán quan es va fugar vilment... Total, que el Triangle d’Or fa referència a l’opi perquè en aquest punt s’hi feia pràcticament tot el tràfic de drogues del país. Ara, amb la pressió policial, el tràfic ha disminuït fins al 50%.

Després vam anar a dinar a l’hotel i a la tarda, com que no feia calor, el guia ens va suggerir que estaria bé fer l’excursió de remuntar el riu prevista per l’endemà al matí. Com que, de fet, tampoc teníem res millor per fer vam acceptar la proposta. Vam remuntar el riu durant una mica més d’una hora en una mena de canoa amb motor fins que vam arribar al poblat de la tribu Karen. Només baixar de la canoa el Guillem, que va pel món amb una mena de por malaltissa, es va trobar amb una paradeta on hom, si ho vol, pot fer-se una foto amb un llamp de pitó al coll... Només veure-les quasi es mareja!!!! Juasjuasjuas!!!! Però és que les males bèsties (n’hi havia 2) eren grans com per pensar-s’ho. Una d’elles tenia un diàmetre de mes d’un pam tranquil·lament!! Quenoquenoqueno!! Menys mal que no van insistir... Vam visitar el poblat perseguits per 2 nenes que insisitien sense cansar-se que els compréssim pulseretes. Quina constància! Total, que una volteta pel poblat d’una mitja horeta i altre cop a la canoa per tornar riu avall. Després vam baixar al mercat nocturn de Chang Rai, on entre altres coses, ens vam comprar unes bambes tipus “John Smith” de canya pintades amb dibuixos molt catxondos! J
Tot seguit vam tornar cap a l’hotel perquè a les 21.00 havíem de sopar, cosa que vam fer a un menjador cobert però obert, on hi havia el típic músic amb el teclat que fa ritmes i el baix i una noia que cantava temes clàssics de “ayer, de hoy y de siempre”, rotllo “Let It Be”, etc. I, curiosament, en aquest menjador hi havia almenys 3 fotos de l’Elvis... Són folls, aquests thai!