Dia 6, excursió per les illes de KOH SAMUI
El dia ha començat d'hora per mi perquè no em volia perdre el Barça-Benfica, que ahir a la nit ja em vaig assabentar que podia veure en obert per 2 canals diferents. Em vaig posar l'alarma del mòbil a la 1.30 sense recordar que no havia canviat l'hora del mòbil a l'hora de Thailàndia. Resumint, que m'he despertat de casualitat al minut 55 de partit guanyant 1-0 amb gol del gaúxu.
L'estoneta que vaig veure de partit vaig advertir un Benfica ben situat al camp, amb les línies força juntes i que, per bé que el barça té recursos per superar la tàctica, tenia la situació controlada malgrat el resultat advers. Em vaig cagar en tot amb l'ocasió que van fallar i que va precedir el gol d'Eto'o. Això em dona per pensar... crec que el Barça està acusant molt la baixa de Xavi, de Messi (factor sorpresa) i de Márquez a l'eix de la defensa. Ens espera un Milan que si, és força defensiu, però que si cal sap jugar la pilota no ens enganyem! Fins ara he estat molt optimista però veientel Barça ahir, jugant al Camp Nou, patint més del compte amb un Benfica justet tècnicament... no se, no se...
Deixant el futbol de banda, avui ens hem llevat a les 7 perquè ens vam apuntar a una excursió en llanxa per les illes del voltant de Koh Samui. Hem esmorzat i al voltant de les 8 ens han recollit en una furgo per anar fins la platja des d'on salpava la llanxa. Érem una vintena de guiris i uns 4 tripulants. No hi faltava de res, teníem aigua, coca-cola, taronjada, etc., a la nostra disposició i el guia principal, en Liam, ha estat molt simpàtic i xerraire. Tot en anglès. Cap problema, ens ha servit per treure-li la pols, a l'anglès.
La primera parada ha estat al costat d'unes roques d'una illeta per fer snorkeling i a fe que n'hem fet. La veritat és que creia que aquest oceà seria més espectacular... si hi havia peixets però una mica ja és això, no? Després de fer snorkeling hem anat cap una altra illa més poblada on una part de la gent ha fet kayak però nosaltres no perquè tot i que a l'hotel ens havien dit que se'n feia es veu que no ho teníem inclòs. Fote't! Bé, la Mireia ha aprofitat per banyar-se i jo, que porto la calrada multiplicada he preferit asseure'm a un tronc sota una palmera. Sàvia decisió. No hi portava ni 10 minuts que he sentit un sorollet a la meva dreta, com si hagués caigut alguna cosa de la palmera. Collons si havia caigut alguna cosa! El que semblaven branquillons han començat a moure's en "s" i m'he quedat glaçat, corprès i garratibat. Era una serp. Verda, primeta (l'amplada d'un dit de la mà) i d'uns 50 centímetres màxim. Però una serp, rediantre! Amb la por que em fan! Càsum l'ou bullit! Crec que s'ha espantat més ella que jo i s'ha pirat en un pim pam. He sortit corrent de sota la palmera perquè allò que ha passat una vegada en pot passar 2. La Mireia ha sortit de l'aigua petant-se de riure del meu espant i ha hagut de ser ella qui recollís les bosses, les càmares, etc. Jo no m'hi he tornat a acostar.
Després que tornessin els kayakeros hem embarcat per anar a una altra illa a dinar. Illa deserta, per cert. El menjar l'han desembarcat els tripulants i ens l'hem cruspit en un no res. A continuació a la llanxa una altra vegada per anar a una altra illa a fer un trekking per la selva (ui, quina il·lusió!!!!) per anar a veure un llac que hi ha al bell mig de l'illa. Impressionant. És el de la foto. El paisatge natural és el més maco que he vist mai. Acollonant. Jungla de l'autèntica. Al grup hi venia un abuelete que l'hem hagut d'anar esperant tot el dia perquè l'home es mou amb una certa dificultat, però el paio s'ha cascat el trekking de dalt a baix.
Tot seguit hem tornat a la llanxa per anar a un altre racó a nedar una mica. Just ens aturàvem hem vist tots el que semblava un tauró prop, però el guia ens ha tret la por del cos ficant-se ell a l'aigua primer. Menys mal, perquè no les teníem totes.
El viatget aquest l'hem fet amb uns neozelandesos molt simpàtics, de mitjana esdat diria jo, que com a anècdota m'ha cridat l'atenció que per dir nice pronuncien "nois", de manera que semblava que es referien a que hi havia soroll, jejejejejeje. La resta hi havia una parella de Florida, un parell de japoneses que no s'han banyat i un grapat de russos d'allò més "notes" i força maleducats. Aquesta penya, els russos, mengen a part. Són el que no hi ha. Esperant-los per marxar, esperant-los per anar, contradient el guia, demanant cervesa... Jo ja els tinc calats de quan treballava al museu i, encara que no vulguis fer-te prejudicis, te'ls acabes fent... i s'acompleixen!
Per tornar, curiosament, ens han deixat a la platja de davant de l'hotel, essent els primer passatgers en arribar a destí. I jo em pregunto, per què no ens hi han recollit al matí, en comptes de fer-nos matinar??? Són folls, aquests thai!
Aquesta serà la darrera nit del viatge de noces. Bé, de fet no serà la darrera perquè la darrera ens la passarem a l'avió de tornada. Per cel·lebrar-ho, tornarem a sopar vora el mar, a la platja. Demà estarem a l'hotel fins a quarts de 6 i ja emprendrem el viatge de retorn. Tot s'acaba, però ja tenim ganes de veure-us i fer-vos empassar els videos, les fotos, i blablablabla... Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt i ha valgut molt la pena, tot i les estones de por zoofòbica que he passat. Fins molt aviat, una abraçada!